El futur del petit comerç

«Res serà igual després del coronavirus –diuen molts–, però no sabem com serà el que vindrà després. Només sabem que tindrà un component tecnològic molt més gran». Tenen raó: la pandèmia canviarà l’ús que fem de la tecnologia i, amb això, el futur de molts sectors. Per exemple, del comerç local, que està experimentant pèrdues enormes amb el confinament i la competència del comerç ‘online’.

Però el declivi del comerç al detall ve de lluny. En el fons, és la vella tesi de Schumpeter: la innovació provoca la destrucció creativa; apareixen nous productes, nous fabricants i noves ofertes que desbanquen les antigues. La globalització va portar productes d’altres països que van desbancar les indústries locals, van abaixar els preus i van posar en dificultats els petits comerços. Els centres comercials van substituir el comerç de proximitat per la varietat de les seves ofertes i els seus preus atractius. I el comerç ‘online’ es va fer present al mòbil o a l’ordinador de les llars, amb propostes atractives i preus baixos. El coronavirus ha sigut simplement un clau més al taüt del petit comerç, al reduir les rendes de moltes famílies, allunyar els turistes, accelerar la digitalització de les vendes i confinar els compradors al seu domicili.

Però això no vol dir que el petit comerç estigui a punt de desaparèixer. Fa uns dies vaig rebre al meu mòbil una oferta per comprar oli d’un distribuïdor andalús, que m’oferia qualitat, preu i rapidesa en el subministrament. Ara moltes botigues petites accepten pagaments ‘online’, utilitzen portals de compra i donen servei a domicili; els restaurants, també els d’alt ‘standing’, serveixen menjars a domicili, i tots amplien la gamma dels seus productes per captar més clients. 

Caiguda dels lloguers

És clar que el petit comerç canviarà molt, però no podem veure’l només com un problema de l’oferta tradicional afectada per un canvi en la demanda i en la tecnologia. Tancaran moltes botigues, petites i grans, el que està provocant un problema d’excés d’oferta d’espai. El lloguer d’aquests establiments es reduirà considerablement, cosa que, acompanyat per les dificultats de les famílies per pagar els seus arrendaments, està provocant dificultats al sector immobiliari. I lloguers més baixos tornaran a trucar a la porta dels innovadors per oferir-los oportunitats per als seus negocis. 

Els problemes del petit comerç no venen només de la venda ‘online’ i del coronavirus, sinó d’altres factors, com alts costos d’arrendament, competència a les zones comercials i canvis en la mida i la composició de la població. Fa anys, el centre de les ciutats es va buidar de famílies, cosa que va atreure un tipus de comerç de més nivell, però va allunyar el popular, de barri; amb la caiguda de l’ocupació, aquests barris es veuran afectats ara per la pèrdua de poder adquisitiu dels seus habitants, no de tots, però sí de molts d’ells. I això tornarà a provocar lliscaments al comerç. Els llocs amb alta densitat de població i moviments als seus carrers continuaran sent atractius, però aquestes no seran, necessàriament, les localitzacions amb èxit comercial en el futur. 

Notícies relacionades

La Gisèle i el cognom

Comerços efímers

La pandèmia no és ‘la’ causa de la crisi del comerç local, ni tampoc ho és el comerç electrònic; ara cal tenir en compte també la crisi de la vivenda, els problemes del transport a les ciutats i la facilitat o dificultat dels serveis públics i privats de la zona. El consumidor que aquests dies compra des de casa per internet no tornarà a ser un assidu de les botigues del seu barri, però tampoc en prescindirà. La clau està en el que el petit comerç sigui capaç d’oferir als seus clients quan s’acabi l’epidèmia i, sobretot, en els següents mesos i anys, quan els consumidors refacin els seus plans de compra i canviïn les seves rutines comercials –o tornin a les antigues, cosa que em sembla que es produirà només en part–. 

En definitiva, el petit comerç ha de mostrar imaginació i creativitat; els seus proveïdors han de ser també innovadors a l’hora d’oferir-li els mitjans que necessita per fer front als seus reptes. I les autoritats han de replantejar les seves polítiques d’edificabilitat, de transports i serveis, d’impostos i taxes, de manera que aconseguim una ciutat sostenible, còmoda, agradable, amb bons comerços al nostre abast, sigui a la cantonada, sigui en un magatzem llunyà.