Construir la resiliència social i ambiental de Barcelona en temps post-Covid-19

Una ciutat resilient és aquella capaç de minimitzar i prevenir la magnitud d’emergències i recuperar-se de crisis. Però davant de l’actual crisi de la Covid-19, ¿com podem enfortir la nostra capacitat per suportar l’episodi de confinament i d’altres de gran impacte social que, segons els experts, viurem en el futur de manera recurrent? ¿Com podem evitar que les desigualtats socials es vegin amplificades en una ciutat tan densa com Barcelona?

Probablement la principal resposta a nivell estructural és millorar els nostres sistemes de salut pública, reinvertir en material de detecció i protecció, en serveis sanitaris i en R+D, alhora que proporcionar millores condicions laborals després de retallades draconianes. Només, a Catalunya, la despesa sanitària va baixar del 12% del 2009 al 2013. El 2017, encara estava per sota (és a dir 4,6%) de la xifra mitjana espanyola (5,5%) en terme a despeses del PIB. Si en les pròximes pandèmies el nostre sistema no és posat al límit, és factible concebre escenaris de confinament menys restrictius. De tota manera, és i serà important tenir en compte els efectes sobre les desigualtats socials i la salut d’aquests escenaris. 

Els barris més densos i grisos, com Ciutat Vella i Sant Andreu, són també els que viuen amb pitjor salut. Per exemple, l’esperança de vida al néixer és de 80,3 anys al Raval contra 86,5 anys a Pedralbes. D’altra banda, el verd públic i privat a Pedralbes és molt més elevat que al Raval, cosa que sota circumstàncies de no confinament ja implica que l’entorn públic i privat als barris alts és molt més salubre.

Diferències entre barris 

Durant el confinament, ha semblat factible que la propietat de verd privat hagi permès als residents dels barris alts de Barcelona adaptar-se a l’emergència amb més comoditat (si no se n’han anat a les seves segones residències fora de la ciutat), per exemple amb més recursos per restaurar-se físicament i psicològicament gràcies al verd i més espai natural on fer activitat física –adaptació que hem estudiat en una enquesta pública i oberta amb col·legues de l’Institut d’Investigació Metges de l’Hospital del Mar (IMIM)–. L’accés al verd privat implica que en general la salut d’aquests residents serà millor durant i després del confinament. En aquest context, ¿com podríem millorar la situació d’aquells que no disposen d’espais verds privats?

Una resposta a nivell micro podria ser capacitar els nostres edificis –i les nostres pràctiques a dins d’aquests– per viure millor. Si bé utilitzar espais comunitaris en edificis durant el confinament ha estat prohibit, podrien convertir-se en espai de refugi i d’accés a l’aire lliure en el futur. Espais com terrats i terrasses –que són majorment espais grisos molt poc utilitzats que pavimenten la ciutat vertical– podrien transformar-se en espais verds a gran escala –per exemple, horts urbans–, la qual cosa ajudaria així la població que no té verd privat. A més, l’eficiència d’horts urbans per mitigar illes de calor i produir aliments –fins i tot en entorns amb elevada contaminació– ha sigut mostrada per estudis com els de l’ICTA a la Universitat Autònoma de Barcelona. 

Millora de la salut

L’ús d’horts a terra o terrat durant episodis de confinament podria produir-se si cada resident pogués tenir-hi accés (i no només els pocs que tenen claus o permís), si els usuaris s’organitzessin per prendre precaucions per controlar el nombre d’usuaris que utilitzen l’espai alhora i per maximitzar les precaucions higièniques. Els beneficis dels espais verds en edificis, com, per exemple, els horts urbans en cobertes verdes, cada vegada estan més demostrats. Aquests horts milloren la salut general dels seus usuaris, redueixen les taxes d’obesitat, de depressió, la satisfacció amb la vida, i poden crear nous espais de solidaritat, trobada, i convivialitat a la ciutat. Aquests beneficis poden ser particularment importants per a persones vulnerables –com persones de baixos ingressos, amb discapacitat, o malaltia mental crònica, persones grans o menors–. Aquesta evidència s’ha posat en pràctica amb projectes com el d’Horts al Terrat de l’Ajuntament de Barcelona. 

En resum, ampliar el verd amb, per exemple, horts comunitaris en terrats podria millorar alhora la resiliència social i ambiental de Barcelona, –seguint exemples com Filadèlfia o Malmö–, renaturalitzar una ciutat com Barcelona tan construïda, i pal·liar algunes de les desigualtats socials que aquesta crisi ja està aguditzant.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Firmen també aquest article Margarita Triguero-Mas i Francesc Baró, de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB.