Tribuna
Reinventar el futur requereix col·laboració
El camí cap a la solució dels grans reptes a què ens enfrontem exigeix l'esforç, coneixement i capacitats de molts, de tots, de pensaments i idees diverses i diferents.
Abans de la Covid-19 el món, especialment les ciutats, canviaven a marxes forçades, no obstant, l’arribada de la pandèmia accelerarà el ritme dels canvis. Molts factors, i moltes interaccions entre ells, expliquen aquests canvis: una ràpida urbanització; una accelerada digitalització; una creixent importància de la sostenibilitat; un redescobriment de la resiliència, davant les catàstrofes naturals del canvi climàtic; davant la pandèmia; davant els riscos cibernètics...
Les ciutats, conscients d’aquests canvis, s’han convertit en centres d’innovació i experimentació. La resposta a aquests reptes ha pres una etiqueta comuna, ser una ciutat ‘smart’, però amb un contingut molt diferent en cada cas. Un equip de persones a l’IESE fa temps que estudiem aquests canvis i hem identificat els factors d’èxit en aquesta resposta ‘smart’. Els resumim recolzats en cada una de les seves lletres S-M-A-R-T per facilitar la seva memorització (en anglès):
-Strategy (Estratègia o Model de ciutat)
-Mindset (Model mental que ha de canviar; fer coses diferents o de diferent manera)
-Access (Accés o veu a diferents ‘stakeholders’; involucració d’agents diversos)
-Relationship (Relacions, o potser més clar, col·laboracions a tots els nivells)
-Technology (Tecnologia, essencial, però és només un element més)
La nova normalitat
Aquesta resposta SMART comporta una reflexió estratègica oberta a molts actors i a noves maneres de pensar, per crear visions diferents d’un futur més sostenible, més resilient, més adaptat a la nova realitat, a això que aquests dies anomenem la nova normalitat. Ara que tenim l’oportunitat de «crear» una nova normalitat (potser forçada), ¿mantindrem els errors del passat?, o ¿disfrutarem una altra vegada d’un present a costa del futur de les generacions que ens segueixen?
Aquesta reflexió estratègica pendent s’accelera avui i hem de ser capaços de fer-la realitat, d’executar aquesta estratègia amb efectivitat i eficiència. I aquí entra la importància de col·laborar i la rellevància de la tecnologia.
Ens enfrontem a grans reptes, grans problemes, difícils, complexos, incerts, la solució dels quals certament desconeixem. El camí cap a la solució requereix l’esforç, coneixement i capacitats de molts, de tots, de pensaments i idees diverses i diferents. Hem de contrastar perspectives, idees i fins i tot ideologies diferents. No podem dependre d’un únic expert perquè ens resolgui el problema, el necessitem, sí, però treballant de costat amb altres experts que pensen diferent. Junts en la diversitat hem de cocrear la solució. No hi ha cap altre camí.
Aquest tipus de col·laboració requereix treballar en equip i és difícil establir regles clares de com i a canvi de què col·laborar. Els economistes parlem de contractes incomplets. Són situacions que, més enllà dels marcs legals necessaris però insuficients, requereixen mecanismes de governança sofisticats per evitar abusos, per fer possible la col·laboració, per avançar en un mateix objectiu, però incloent la diversitat. Marcs de governança que requereixen, per damunt de tot, confiança. Gràcies a la tecnologia, amb les connexions actuals podem col·laborar grups més diversos, més dispersos, i així afrontar reptes més ambiciosos.
Notícies relacionadesD’altra banda, si alguna cosa ens ha ensenyat aquesta pandèmia, és que la confiança, la solidaritat, la voluntat d’unir capacitats i esforços a resoldre grans reptes està present en les comunitats, en els pobles, en els barris, en les persones que tenim al voltant. I a més algunes d’aquestes comunitats són globals, extenses, creuen fronteres i territoris; en definitiva, majoritàriament les persones responen davant de situacions difícils.
El desafiament és aconseguir que confiem en institucions fiables, que ens donin garanties i que treballin per a l’assoliment del benestar col·lectiu. No sembla que la pandèmia hagi creat el mateix entorn de confiança en la resposta d’aquestes institucions. Potser és hora de repensar algunes d’aquestes respostes, a tots els nivells, perquè siguin el catalitzador i no el fre de la col·laboració necessària. Només així aconseguirem afrontar els reptes que ens ha tocat viure. Potser així, el resultat de la pandèmia és a llarg termini un món diferent però millor per als nostres fills.
