Peccata minuta
Producte de proximitat
Sé que existeixen el caviar i les angules catalanes, però em sonen tan a oxímoron com ara 'pasta catalana', 'bacallà català', 'te català', 'whisky català' o 'república catalana'
01/10/2019 La presidenta de la ANC (Asamblea Nacional Catalana), Elisenda Paluzie, atiende a los medios de comunicación durante el acto de presentación del marco de las movilizaciones a las puertas de la sentencia del 1-O organizado por JxCat, ERC, CUP, ANC y Òmnium, en Barcelona (España), a 1 de octubre de 2019. /
Un assolellat diumenge de principis de segle el meu amic Joan Anguera –resident a Vilalleons– i jo ens vam acostar a Santa Eugènia de Berga per santificar el dia amb vermut i postres. Vaig demanar a la botiguera quines escopinyes em recomanava, i ella, darrere de la caixa: «Emporti’s aquestes, que estan etiquetades en català». Li vaig preguntar si les havia provat, i ella va confessar que les escopinyes no li agradaven.
Aviat farà un any que l’ANC, presidida per la senyora Elisenda Paluzie, es va treure de la butxaca l’expressió «consum estratègic», que impel·lia la seva parròquia a comprar electricitat, gas, telefonia, carburants, comptes corrents i tota mena de productes a «empreses compromeses amb la república catalana i no a les de l’Ibex-35 o de la llotja del Santiago Bernabéu».
El cap de setmana passat també el nostre president Torra, en la inauguració de la Fira del Vi de Falset, va tornar a clamar pel consum de productes locals mentre elevava a la condició d’herois els agricultors de la zona: «Sou uns lluitadors de mena. Les heu passat magres, molt magres, però heu fet el cor fort i malgrat tot ha prevalgut el vostre esforç i lluita per preservar la terra. Com el raïm que any rere any rebrota, la fira del vi veure també». Es tractava d’una fira de raïm; no de jocs florals.
Notícies relacionadesMirin, presidenta i president: m’encanten els vins del Priorat, però també el Godello, el Bordeus, el Brunello de Montalcino o el Sancerre acompanyant unes ostres franceses i no del delta de l’Ebre. Sé que existeixen el caviar i les angules catalanes, però em sonen tan a oxímoron com ara ‘pasta catalana’, ‘bacallà català’, ‘te català’, ‘whisky català’ o ‘república catalana’. Si he citat productes de luxe poc assequibles a la meva butxaca, és perquè només escrivint-ne els noms ja me n’arribava l’aroma.
El més fotut és haver de votar polítics de proximitat. ¿No preferirien haver viscut l’epidèmia en països com Grècia o Portugal –encara que aquest últim quedi una miqueta més a l’oest, com va dir com si no se sabés la vicepresidenta Ribera–, tan del sud i rònecs com el nostre, però avui administrats per gent amb dos dits de front i amb moltíssims menys cadàvers sobre la taula?
