Manifest de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició
Amb les nostres cuineres i cuiners
Demanem a les administracions que posin les condicions objectives necessàries per reactivar el sector de manera viable i responsable en uns terminis raonables i que siguin assumibles
verduras-cremosas
La gastronomia es fonamenta en uns estimables referents històrics. La cuina captiva perquè és un art canviable, excepcional, sorprenent i humà. Per això tan sovint commou. Cuina i vida posseeixen moltes coses en comú, d’aquí que tan sovint diem que cuinar i menjar conformen una autèntica lliçó de vida. El culte a la taula és al nostre país una devoció.
Tots els pobles posseeixen una cuina genuïna amb una personalitat inherent. No hi ha cap poble sense una cuina pròpia. Totes les cuines venen de lluny. Perquè tots els pobles també venen de lluny. L’esguard atent del passat és el que més ens ressenya sobre el que som. L’evidència d’aquesta diversitat és una herència que cal preservar. Mantenir aquesta diversitat és un repte tant culinari com cultural, som hereus d’un patrimoni savi, gourmet i saludable.
Un fet obvi i concloent
No hi ha cuina sense memòria. Per això, cap cuina no necessita explicitar les seves diferències amb les altres. No cal justificar una certesa. I així, quan tan sovint ens preguntem què entenem per cuina catalana i quan tan sovint no trobem la resposta fidel a aquesta pregunta, la conclusió més natural és dir que la cuina catalana és simplement la cuina pròpia del nostre país. És un fet obvi i concloent. Una afirmació d’una solidesa irrebatible i evident.
L’àmbit de la parla catalana determina amb precisió el marc històric de la nostra cuina. Els trets que defineixen la nostra cuina són els mateixos que fan que el nostre país sigui el que és i no sigui un altre.
A les nostres cuineres i cuiners, l’Acadèmia catalana de gastronomia us vol agrair que el vostre trajecte i la vostra actitud hagin estat fonamentals per fer del nostre país un referent en la gastronomia mundial. Per a uns, des del més estricte classicisme contemporani, per a d’altres des de l’avantguarda més actual.
També us volem agrair l’esforç i l’actitud que feu evident per afrontar les circumstancies que ha provocat el coronavirus i les terribles consequències que ha comportat per a tothom. Rebeu un missatge de solidaritat, escalf i reconeixement per un sector que considerem capdal per la reactivació econòmica del nostre país.
Estem al costat dels nostres cuiners. Junts tenim la capacitat de dissenyar una sortida
La cuina constitueix un inequívoc signe de pertinença, conforma un espai de temps estimable per conviure i forjar l’afectivitat familiar. Aquests dies de confinament, menjar a casa ha tornat a ser una trobada entranyable. Molts hem cuinat les receptes que els nostres cuiners i cuineres ens heu transmès. Us en donem les gràcies.
El pessimisme no ajuda. La precipitació, tampoc. La situació és complexa, però coneixent-vos l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició està convençuda que plegats ho farem bé. Estem al costat dels nostres cuiners. Junts tenim la capacitat de dissenyar una sortida. El compromís col·lectiu que les nostres cuineres i cuiners sempre heu fet evident és determinant. Costarà Déu i ajuda, però ens en sortirem. Hi haurà recuperació. La incertesa requereix més que mai confiança.
Avui podem dir, no pas sense esforç, que la vida està recuperant poc a poc la seva normalitat. Des de la dificultat, es pot avançar. Des del desànim o la indiferència, rarament s’assoleix res. Qualsevol projecte -gran o petit- per ser possible, ha de transformar-se des del continu replantejament del dubte, la coherència i el compromís.
Un mitjà de vida
També fem arribar aquestes paraules a tot el col·lectiu de gent que conforma el món de la cuina, a totes les persones per a les qui la cuina és un mitjà de vida i viuen la gastronomia i la cultura culinària amb veritable sentiment.
La nostra cuina són els nostres cuiners però també els nostres pagesos, artesans i pescadors, viticultors, gent dels mercats, tots autèntics mags, i cronistes tots de la vida que viuen amorejats per la terra, el paisatge i el mar. Gent que estima el que fa i coneix els producte amb un punt secret de prodigi insospitat. Gent amb expertesa i paladar que coneix del seu ofici i gargoteja a diari en el dietari d’una de les històries més legítimes del nostre contorn proper: la crònica d’allò que diàriament cuinem i mengem.
Cal treballar en comú
Pensant en aquesta gent, demanem a les Administracions que posin les condicions objectives necesàries per tal de reactivar el sector de manera viable i responsable en terminis raonables i que siguin assumibles per tots ells. I a la ciutadania us demanem que, a mesura que la situació ho permeti, tornem a gaudir novament del nostre tradicional estil de vida gastronòmic i social. Ara més que mai ens cal treballar en comú.
La cuina, com també tantes altres activitats, ha d’ocupar un lloc important en aquest jeroglífic gegantesc que, entre tots, estem intentant reconstruir. La nostra identitat com a país ha de passar per tots els àmbits de la nostra cultura i, per tant, també per les cuines de les nostres llars, pels fogons dels nostres restaurants, fondes i cases de menjars.
Preservar aquest valors és un repte tant culinari com cultural i l’Acadèmia té un compromís adquirit amb aquesta tasca.
Notícies relacionades(*) Firmen el manifest Carles Vilarrubí i Carrió, Artur Carulla i Font, Joan Font i Torrent, Ramon Agenjo i Bosch, Sergi Ferrer-Salat i Serra di Migni, Rosa Mayordomo i García, Valentí Roqueta i Guillamet, Carme Ruscalleda i Serra, Joaquim Uriach i Torelló i Quim Vila i Betriu.
Integrants de la taula directiva de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició.
