Les ciutats del futur

Malgrat que les ciutats han perdut part de la seva brillantor durant el confinament, en favor dels entorns menys massificats, no hi ha dubte que les urbs continuaran sent els punts neuràlgics on una gran quantitat de la població es continuarà concentrant, per la qual cosa resulta imprescindible que les redefinim per millorar la vida de la ciutadania.

Les ciutats del futur haurien d’aspirar a esdevenir nodes d’innovació i coneixement. El talent que siguin capaç d’atreure, formar i, per damunt de tot, connectar amb la vida econòmica, serà el que generarà més oportunitats per a la seva gent. Allò que engega el motor de la prosperitat d’un territori és el talent que sigui capaç d’atresorar, doncs darrere del talent, venen les empreses i les inversions.

Les ciutats s’especialitzaran en indústries o sectors econòmics, i enviaran missatges clars al món sobre la classe de talent i d’empreses que volen atreure per tal de sofisticar la seva economia.

El repte no es reduirà a incrementar el ‘know how’ col·lectiu i el rang de complexitat econòmica, sinó que les ciutats s’hauran de dotar d’un plantejament humanístic, que posi al centre les persones i el planeta. S’hauran de resoldre els grans debats que tenim pendents com a humanitat, que podríem resumir en tres punts cabdals: aturar l’escalfament global, harmonitzar la revolució tecnològica amb l’ètica i la llibertat, i erradicar les desigualtats econòmiques i socials. Cap d’aquests debats és nou, però la pandèmia ha posat de manifest el caràcter prioritari amb què cal abordar-los.

Quant a la qüestió de l’escalfament global, el confinament ens ha ensenyat fins a quin punt la natura avança quan la humanitat es retira. Prendre consciència del nostre impacte sobre el planeta ens ajudarà a avançar cap a la imprescindible transició energètica.

Respecte al segon punt, l’harmonització dels avenços tecnològics amb l’ètica i la llibertat, la pandèmia ha evidenciat que l’ús de les dades ens pot salvar la vida, però també que estem atorgant molt poder a les corporacions tecnològiques que enregistren i controlen les nostres dades. És urgent definir drets i garanties digitals que protegeixin la nostra llibertat. La tecnologia no és valuosa si no està al servei del bé comú; hem de posar, de manera innegociable, la humanitat en el centre dels avenços tecnològics.

Finalment, quant a l’erradicació de les desigualtats econòmiques i socials, novament la pandèmia ens ha donat clarividència, en la mesura en què mai havíem pres tanta consciència de col·lectiu. La nostra salut depèn del comportament cívic dels altres, com la salut dels altres depèn del nostre civisme. El confinament ens ha posat a prova a tots, però la duresa amb què l’han suportat els més desfavorits ha remogut consciències d’una manera molt profunda, perquè s’ha produït una identificació més gran. Mai com ara les desigualtats ens han semblat tan inadmissibles, cosa que s’hauria de traduir en una crida a l’acció per erradicar-les.

La societat està assumint la gravetat dels perills de no atendre adequadament aquestes qüestions crucials, per la qual cosa és probable que passin, per fi, a un lloc d’honor de l’agenda política.

El cas de Barcelona

Barcelona pot tenir una magnífica oportunitat en aquest escenari de les ciutats del futur, ja que compta amb una gran capacitat d’atracció de talent internacional d’elevada formació acadèmica. Quant als aspectes de millora, ens caldria definir les indústries o sectors econòmics en els quals ens volem especialitzar, per poder comunicar-los al món amb claredat, així com afavorir la formació del talent local i connectar-lo amb el mercat laboral i econòmic.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Així mateix, Barcelona també pot fer aportacions valuoses als grans debats de la humanitat, per la qual cosa ens faria falta, d’una banda, organitzar xarxes de reflexió que s’endinsin en el camp de la recerca, aprofitant la multitud de fòrums i associacions amb què comptem i, d’una altra banda, connectar aquestes xarxes d’àmbit més teòric amb el món econòmic, per poder passar les idees a la fase productiva.

El nostre teixit empresarial, en el qual destaquen indústries com la farmacèutica, la digital i tecnològica i la recerca biomèdica, també ens pot ajudar a tenir una veu pròpia en aquests grans debats que definiran la futura organització social.