AL CONTRAATAC
Gana per respecte
Quan acabi el Ramadà, ens tocarà tornar el deute dels dies que hem menjat
ramadanok
No sé on érem els musulmans el dia que es van repartir els sacrificis religiosos. Molt despitats, segur. Perquè entre no menjar carn uns quants divendres a l’any o passar-te un mes sencer sense poder-te introduir res al cos (ni menjar, ni beure, ni fum, ni amants) des que surt el sol fins que es torna a pondre, què hauríem pogut triar? Doncs un mes sencer de veritables privacions com el Ramadan. Per a molts, creient o no, deixar de menjar carn no és una penitència, és el dia a dia que imposa una economia que no dóna per comprar-ne més d’un cop per setmana. I ara fins i tot els metges i els ecologistes recomanen substituir les hamburgueses per bacallà o cigrons.
Ho fem per salut, s’han acostumat a respondre alguns musulmans quan els pregunten per les raons del Ramadan. Com si es tractés d’una cura depurativa en un balneari. Dubto molt dels beneficis per a la salut de la fiblada de gana quan el sol és en el seu punt més alt, de la llengua de cartró quan cau la tarda, del pensament espès quan has d’estudiar amb l’estómac buit, del mareig incessant quant has de complir amb les teva jornada laboral i sents que et fallen les forces. Dubto dels beneficis d’aquesta pràctica sobretot perquè si durant el dia s’imposen l’autocontrol i les restriccions, a la nit gaudim d’uns banquets desmesurats. Només cal saber que hi ha qui s’engreixa alguns quilos, durant aquest mes.
A les dones se’ns perdona el sacrifici durant la menstruació, cosa que no vol dir, ni de bon tros, que puguem entaular-nos tranquil·lament per gaudir dels àpats que ens pertoquen. Per vergonya apresa (tenir la regla i que tothom ho sàpiga) i per respecte als qui fan dejuni, hem menjat sempre d’amagat, intentant no fer gaire soroll a la cuina, omplint-nos la boca furtivament com lladres. A sobre, un cop passat aquest mes, ens toca tornar el deute dels dies que hem menjat. I fora del ritual col·lectiu, de la comunió familiar, el precepte resulta infinitament més trist i difícil. Per respecte cap a nosaltres, és clar, ningú passa gana.
