Notes des de Lledoners

Ens trobem a l’aparcament amb l’Oriol i entrem a la presó, tornem de treballar, ho hem fet uns escassos dies. És 13 de març, a partir d’ara l’aïllament. La pandèmia impacta amb tota la força, la situació a les presons no serà senzilla. Ja sense accés a internet, no podrem rebre visites, ni paquets, ni sortir del nostre mòdul, l’únic vincle que queda són les trucades autoritzades.

I la televisió. Hi ha sortit Pedro Sánchez, estat d’alarma. El seu discurs farà història com a exemple de nacionalisme banal. S’hi sumarà el llenguatge bel·licista, d’ordre. El desacord amb les autonomies, en especial amb Catalunya, una constant. Recentralització, incapacitat per preguntar-se si no coneix millor la sanitat el gestor que sempre n’ha tingut la competència. Era moment per cooperar, no d’imposar. Ha dificultat les respostes, i ha perdut autoritat i seguretat en la gestió. S’havien de plantejar alternatives a l’estat d’alarma, negociar i implantar una veritable cogovernança per a la desescalada, no debilitar la majoria que el va fer president. No sempre serviran els malabarismes ideològics. Tampoc a l’esquerra transformadora.

Mentrestant, s’autoritza els interns en tercer grau i els de l’article 100.2 fer el confinament a casa, com a mesura alternativa durant la crisi. Michelle Bachelet en demana una aplicació extensiva, en especial per als presos de caràcter polític. El Suprem amenaça per WhatsApp les nostres juntes de tractament, res nou.

No hi ha activitats, però al mòdul hi ha un pati. L’autogestió s’obre camí, implicació directa per millorar un entorn tan complex. L’Oriol fa classes diàries al mòdul, un club de lectura, juga a voleibol i ensenya a jugar a escacs. Acaba de publicar un llibre, ‘Parlant amb tu d’amor i llibertat’, però aprofita per escriure’n un altre. Jo faig de preparador físic, tot i que els mitjans són escassos. Creativitat, doncs: pesos fets amb garrafes plenes de terra i enganxades a dos pals d’escombra amb un llençol serviran. També faig de professor de ioga i promotor de reciclatge, i segueixo amb la tesi sobre l’esport com a eina de reinserció i tractament.

La preocupació és molt gran i constant. Lamentem la pèrdua de tantes vides, i agraïm molt la feina de qui ajuda a afrontar la crisi: professionals sanitaris, comerciants i treballadors del sector alimentari, neteja, transport, cultural, etc. L’Oriol en especial, a través de les trucades setmanals autoritzades, continua amb atenció el dia a dia, conscient que s’han de prendre decisions difícils, parla amb els consellers i conselleres que són al capdavant. Intentem ajudar en tot el possible des d’aquí, i sens dubte no generar soroll, ni fer encara més complicada la situació.

Ha plogut uns quants dies, sortim al pati i la verdor es fa present a les esquerdes del ciment. La primavera també per a nosaltres. Penso en l’hort que tenim a casa, en la família. En com és mirar el món arran de terra. Amb l’Oriol debatem sobre quina classe de moment històric és aquest per a la nostra societat, per a Europa i el món. Si portarà a una època millor, o a una pitjor. En el confinament s’han après moltes coses, a treballar de diferents maneres, tenir un ritme diferent o apreciar un món més net. Però també veiem una Europa dividida, i com els estats fracassen a l’hora de donar perspectives laborals adequades, seguretat social i un futur ecològicament sostenible.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Són reflexions i idees que he anat recopilant en un assaig sobre la necessitat de tornar a la idea del que és públic, del bé comú, i de veure la política com l’espai principal de representació democràtica i d’esforç per a la resolució dels problemes col·lectius. Amb l’Oriol parlem de no oblidar que la raó de ser d’un Estat és el benestar dels seus ciutadans, i que això significa debatre de renda bàsica universal, subministraments essencials garantits, control de preus màxims de lloguer, democràcia directa, vot electrònic, enfortiment dels serveis públics, fiscalitat verda i nou model energètic, noves formes de mobilitat, entre d’altres.

Fa uns dies un article en aquest mitjà es preguntava on era l’Oriol. Doncs aïllat en una presó, des d’on fem tot això, intentar participar-hi activament, aportant propostes i arguments. Fer política per construir societat cada dia, des de la voluntat d’involucrar tota la ciutadania en la prefiguració del seu futur. Passat el pic de la crisi sanitària, hem pogut parlar també a través d’algunes entrevistes i articles, desgraciadament és l’únic mitjà en què ens permeten expressar-nos.