El coronavirus i la infància

La pandèmia que ens afligeix està afectant directament amb especial virulència el segment de població de més edat, especialment a partir dels 80 anys. El secular augment de longevitat s’ha convertit, a causa d’aquesta nova infecció, en un factor de vulnerabilitat, amb la paradoxa afegida que la seva incidència és més alta als països desenvolupats, tant per l’esperança de vida més gran de la seva població com per la cultura d’allotjar en residències les persones de més edat, a diferència del que passa en països en desenvolupament.

No obstant, i amb gran diferència, des d’un punt de vista quantitatiu, les principals víctimes indirectes a tot el món són els nens i nenes, fins i tot en llocs on l’epidèmia està aparentment continguda. És per això que, enmig d’aquesta crisi, l’Unicef només té una meta en l’horitzó: evitar que es generi una vulnerabilitat més gran en la infància.

I això tant en zones amb conflictes bèl·lics, com a Síria, on la guerra suma més de 3.300 dies, com als camps de refugiats, per exemple a Grècia, amb uns precaris sistemes de salut no preparats per afrontar una epidèmia com aquesta. Si s’arriba a produir, com es tem, els efectes seran devastadors.

El risc de les aules tancades 

També als països en desenvolupament les conseqüències socials de la pandèmia tenen una especial incidència en la infància. Dels 1.500 milions de nens i nenes que avui no van a classe, una proporció important correspon a països on l’escola no només és el lloc on aprenen, sinó un element de protecció i d’accés al sistema de salut i a l’alimentació. Les aules avui tancades poden provocar demà més treball infantil, matrimonis de nenes o desnutrició.

Igualment, a molts d’aquests països l’epidèmia ha interromput o ha postergat les campanyes de vacunació, de manera que milions de nens i nenes poden perdre la vida a causa del xarampió, la diftèria o la poliomielitis. També poden veure augmentats dramàticament els casos de malària.

Pel que fa als països industrialitzats, els efectes de l’epidèmia afectaran especialment la infància vulnerable, per exemple en risc o situació de pobresa, que suposa  una proporció no menyspreable del total. I no només per les més baixes oportunitats educatives derivades del confinament, sinó per la pèrdua del suport de tot tipus que suposa l’escola i –més encara– per les dramàtiques perspectives del seu àmbit familiar a curt i mitjà termini.

Per tot això, perquè la infància està sent el col·lectiu més danyat, l’Unicef treballa juntament amb els seus aliats i els governs desenvolupant plans de contingència als països més afectats i estimulant les iniciatives multilaterals davant la crisi, amb la convicció que només una resposta global i solidària servirà per protegir-nos tots.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Així mateix, davant d’una situació sense precedents, l’Unicef ha efectuat una crida d’emergència, per un import de més de 1.400 milions d’euros, destinats a recolzar els esforços globals per contenir el virus i aconseguir que els efectes de l’epidèmia siguin com menys dolorosos millor per a la infància de tot el món.

*President de l’Unicef Comitè Catalunya.