Anàlisi
La crisi de la Covid-19: ¿una oportunitat per millorar les ciutats?
Aquest podria ser el moment de convertir una tràgica emergència en un catalitzador de canvi
zentauroepp53352440 barcelona 07 05 2020 coronavirus covid 19 en barcelona esp200514171259 /
La Covid-19 ha fuetejat amb força tota la societat i, tal com va exemplificar l’ajornament de la COP26, les accions contra l’emergència climàtica podrien ser víctimes col·laterals de la pandèmia. No obstant, si alguna cosa ens demostra aquesta crisi és que quan en sortim no podem tornar a funcionar igual que abans: el canvi ha de ser integral, no només pensant en l’economia, sinó també en l’equitat, la sostenibilitat i, sobretot, la salut.
El 55% de la població mundial viu en ciutats. Deficiències en la planificació urbana i del transport han convertit les urbs en focus de contaminació atmosfèrica i acústica, amb un elevat efecte d’illa de calor i mancats d’espais verds.
Malgrat ser part del problema, les ciutats poden liderar la solució, ja que són centres d’innovació i de generació de riquesa. Per afrontar el canvi integral, és necessari abordar diversos fronts.
Canvis en l’ús del sòl
L’ús de l’espai i el trànsit, la qualitat de l’aire i la gestió dels espais verds són importants per al disseny urbanístic. Cal tenir en compte que una elevada densitat de població sol escurçar les distàncies, així com la importància de mantenir la diversitat combinant llars, botigues, escoles i llocs de treball en una àrea determinada.
El projecte de les superilles a Barcelona, per exemple, proposa un nou model urbà amb l’objectiu de recuperar l’espai públic per a les persones i augmentar els espais verds i l’activitat física.
Reduir els cotxes
Actualment hi ha uns mil milions d’automòbils en el món. I això que el 50% dels viatges amb cotxe són de menys de cinc quilòmetres, una distància que podria recórrer-se mitjançant formes de transport actiu. La bici és una bona alternativa: redueix la mortalitat prematura, no emet CO2 i, d’acord amb alguns estudis, els ciclistes tendeixen a ser més feliços que altres usuaris de transport.
Ciutats més verdes
Les ciutats ecològiques tenen beneficis evidents, com la mitigació de la calor i el soroll i la compensació de les emissions de carboni. Aquests efectes aporten múltiples beneficis per a la salut, tals com una esperança més gran de vida, millor salut mental i funcionament cognitiu i millores en l’estat d’ànim.
Fomentar la participació ciutadana
És necessari involucrar la ciutadania en qualsevol desenvolupament de planificació urbana i de transport. Un bon exemple és el projecte Ringland, a Anvers. Es tracta del redisseny complet del sistema de carreteres per aconseguir un desenvolupament urbà sostenible a gran escala. La investigació subjacent a aquest complex projecte ha sigut organitzada en la seva totalitat per ciutadans locals.
Col·laboració, lideratge i inversió
Per millorar les ciutats es requereix la col·laboració entre urbanistes i planificadors de transport, professionals de l’arquitectura, l’educació i la salut, per anomenar-ne alguns. El bon lideratge i la inversió adequada són essencials per fomentar aquestes col·laboracions.
Malgrat topar sovint amb una falta de lideratge i d’enfocament, les ciutats han pres la davantera en sostenibilitat i crisi climàtica, i estan més interconnectades que mai. Algunes organitzacions notables en aquest àmbit són C40 Cities Climate Leadership Group i les 100 Ciutats Resilients de la Fundació Rockefeller.
Enfocaments sistèmics
Les ciutats formen sistemes d’una elevada complexitat. Per això, per abordar els desafiaments que presenten, s’han de tenir en compte nombrosos factors: salut, habitabilitat, sostenibilitat canvi climàtic, equitat, etc. Es requereix un esforç per instaurar aquest tipus de pensament i acció que manté un enfocament holístic.
L’equitat com a marc
Les condicions ambientals i l’estil de vida no es distribueixen de manera uniforme a les ciutats. Prova d’això són els gradients d’esperança de vida a les urbs. És per això que qualsevol de les mesures proposades s’ha de contemplar dins del marc de l’equitat entre totes les persones.
Notícies relacionadesEn conclusió, una millor planificació urbana i de transport pot conduir a ciutats més netes, habitables i saludables. La Covid-19 exigeix un replantejament de les nostres ciutats: potser podem convertir aquesta tràgica emergència en un catalitzador per a un canvi a millor.
*Investigador de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa.
