El germà pobre

Ens preocupa, debilitat el sistema social, com es donarà resposta a una crisi social que ens atrevim a vaticinar que serà més desigual, excloent i injusta que l’anterior i sobretot com s’asseguraran els drets socials, fonamentals per a l’autonomia i la dignitat de les persones. Aquesta vegada, les administracions no poden renunciar, han d’apostar clarament amb la voluntat no només de preservar-los, sinó d’ampliar-los i consolidar-los. I això, inseparablement, va acompanyat d’un bon finançament perquè aquest pilar essencial pugui recuperar la musculatura que necessita.

Drets socials és sinònim de protecció i benestar, absolutament indispensables ara i en el futur. L’esclat de la crisi ha contribuït a fer visible el que fa anys que denunciem la Taula del Tercer Sector i la Defensora de Barcelona: la pobresa s’ha cronificat i les desigualtats s’han accentuat. Anàvem a contracorrent perquè la percepció general era que havia tornat la normalitat i que els índexs econòmics anaven cap amunt, però la realitat era que una part de les persones seguien invisibilitzades i instal·lades en la precarietat. L’esclat de la Covid-19 el que ha fet és agreujar tot això fins al punt que avui milers de persones estan recorrent a les entitats socials per demanar ajuda per menjar i pagar la vivenda. Els últims que van sortir de la crisi del 2008 han sigut els primers a tornar a entrar en una altra i els efectes greus de la pandèmia han arrossegat també un bon grup de persones que s’han quedat sense feina ni ingressos i que, ni de bon tros, imaginaven que arribarien a l’extrem de no poder cobrir les necessitats més bàsiques.

Barcelona ja està treballant en la recuperació de la ciutat i en el futur de la ciutadania. Per a nosaltres és prioritari assegurar el dret a la vivenda i l’accés als subministraments bàsics, en especial a les persones en risc d’exclusió. El punt de partida previ a la Covid-19 era el d’una emergència habitacional que excloïa gairebé un milió de persones al voltant de Barcelona, però sabem que això s’agreujarà molt més amb el context actual. A més, és urgent dotar de pressupost l’estratègia del sensellarisme i consolidar els recursos per a les persones que viuen al carrer i que s’han posat en marxa aquests dies. La resposta d’ara és temporal i urgent, però cal pensar en solucions estables i dignes per a aquest col·lectiu.

Si la vivenda és una prioritat, l’altra és l’ocupació. És imprescindible augmentar el finançament per a la inserció laboral de persones vulnerables que tenen un risc alt de pèrdua del lloc de treball i moltes dificultats per tornar al mercat de treball, com que tenen una discapacitat, problemes de salut mental, addiccions, dones en situació de risc, joves que busquen la seva primera oportunitat laboral, persones migrades o majors de 45 anys. Aquí l’Ajuntament de Barcelona disposa de la contractació reservada, una eina molt útil per contribuir a la reactivació de l’ocupació.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La Covid-19 ha evidenciat també la necessitat de més i millor coordinació entre les institucions, però també entre els serveis socials i les entitats socials per oferir una atenció de qualitat. També reclamem que la sortida de la crisi passi per polítiques integrals, empoderadores i centrades en la persona. Més enllà de l’emergència, s’han de planificar respostes integrals el màxim de dignificadores i amb una perspectiva comunitària perquè les persones puguin ser autònomes a l’hora de prendre decisions i gestionar les seves pròpies necessitats.

*Presidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya / Síndica de Greuges de Barcelona.