Vents de desglobalització

En el nou món en el que estem entrant tot allò que la globalització feia fàcil, ¿desapareixerà? No, en absolut. La globalització responia a demandes de fons, molt poderoses, i factors d’oferta –la revolució dels transports i les comunicacions–, i a polítiques regulatòries com les de competència, les d’apertura comercial o les de cooperació internacional. N'han resultat guanyadors i perdedors. Els perdedors –les classes mitjanes i baixes dels països més rics– exigiran canvis que els beneficiïn. Voldran mantenir tot allò que els era atractiu, com ara telecomunicacions barates, productes tecnològicament sofisticats a molt bon preu, vacances exòtiques o possibilitat de contractar assistència domèstica més barata. Voldran tot això sense els perills –els costos– concretats en feines més escasses, més mal pagades i més precàries, en menors oportunitats de mobilitat social ascendent, en pitjor provisió de serveis públics, etcètera.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El que valdrà per a la gent valdrà també per als països. I acabarà generant un esforç encara més gran per activar el comerç internacional i, en general, els negocis internacionals, però en circumstàncies més desfavorables. Passarà com amb la crisi financera que va esclatar el 2008 amb la fallida de Lehman Brothers, que tot i ser una crisi financera –o precisament perquè ho era– va fer més valuosos els coneixements financers. L’actual crisi originada pel coronavirus, i desglobalitzadora, farà més valuosos que mai els beneficis aportats per la globalització. Seran més difícils d’obtenir, però seran encara més apreciats. La capacitat de vendre en els mercats internacionals, la capacitat de comprar, la de fer negocis internacionals, la de comerciar béns o serveis internacionalment, esdevindran més preuades. Aquells que sàpiguen moure’s bé en el món tindran un gran avantatge. El domini d’idiomes serà més important, així com el coneixement d’altres cultures i maneres de fer. Els negocis internacionals demanaran un conjunt més variat d’aptituds i actituds. La crisi de proveïment de material sanitari per a les necessitats urgents generades per la covid-19 ha sigut un exemple clamorós de la importància de saber comprar a mercats molt diferents i allunyats, com el xinès. Cal un conjunt ben divers d’habilitats per superar reptes com els que s’han viscut. Aquesta circumstància que ens ha semblat excepcional es pot repetir cada cop més sovint.

Passarà que moltes especialitzacions perdran atractivitat i es remuneraran menys, mentre que d’altres guanyaran atractivitat i haurien de remunerar-se millor. La pandèmia ha millorat de forma espectacular l'atractivitat de les activitats sanitàries i de les de recerca biomèdica, com ara l’epidemiologia, la bioinformàtica i la biologia computacional, la virologia, o les tecnològiques i de gestió de grans bases de dades i de plataformes, que tant han crescut durant el confinament. El mateix passarà amb les especialitzacions que ajudin a superar les barreres d’un món menys globalitzat. També hi ha oportunitats en la «nova» normalitat.