Risc de rebrot

El que uns anticossos ens expliquen: relats que preferiríem no haver d'escoltar

Ens queda molt fins a assolir la immunitat col·lectiva, som gairebé tan vulnerables com fa dos mesos

3
Es llegeix en minuts
-FOTODELDIA- GRAF4290. MADRID, 12/05/2020.- Laboratorio de la empresa de biotecnología Eurofins Ingenasa en Madrid, este martes, donde desarrollan y producen test para la detección del Covid 19. EFE/Fernando Villar

-FOTODELDIA- GRAF4290. MADRID, 12/05/2020.- Laboratorio de la empresa de biotecnología Eurofins Ingenasa en Madrid, este martes, donde desarrollan y producen test para la detección del Covid 19. EFE/Fernando Villar / Fernando Villar (EFE)

Quan es compleixen dos mesos de l’inici de l’estat d’alarma per la pandèmia, ens assabentem amb certa decepció que continuem estant gairebé a la casella de sortida quant a superar-la. En efecte, si quan va arribar el virus a les nostres portes era nou per a tots nosaltres, és a dir, per al 100% de la població, i ningú tenia defenses davant seu, ara continuem sense tenir-les el 95% dels ciutadans, perquè aproximadament només el 5% de la població espanyola ha superat la infecció personalment. I ens queda molt fins a arribar a la immunitat col·lectiva, que per a aquest virus s’estima que serà quan el 60%-70% de la població hagi passat la infecció. La immunitat col·lectiva és la que evitaria el contagi descontrolat si abans no tenim vacunes.

Aquesta pandèmia causada per la infecció pel coronavirus ens està fent viure una tràgica experiència. Està alterant les nostres expectatives vitals. Ens està portant moltes incerteses. Molts esperaven tenir ara certeses que el sacrifici que hem fet en els últims dos mesos estava a punt d’acabar. No obstant, hi havia moltes indicacions que això no era així, ja que ¿per què una desescalada tan cautelosa? ¿Per què altres països del món, ja sense gairebé casos, segueixen amb mesures dràstiques de contenció i lluny de la normalitat que enyorem? Estem aprenent que no som ja a prop del final del túnel, i que els experts en aquest camp sí que esperaven els resultats provisionals de l’estudi de seroprevalença dels anticossos contra el coronavirus en la població espanyola que ha comunicat l’Institut de Salut Carles III.

¿Quines altres implicacions tenen, aquests resultats provisionals? En primer lloc, ens indiquen que hi ha hagut unes 10 vegades més persones infectades de les comptabilitzades, una tercera part de les quals ni tan sols ha tingut símptomes. Alhora ens suggereix que el nombre de persones que ara mateix poden actuar com a transmissors actius de la infecció és incert però bastant més alt del que suposàvem. Per tant, hem de ser especialment conscients d’actuar amb la cautela que hem après, perquè la situació és més inestable que fa dos mesos, i no volem que la societat ni l’economia tornin a patir un altre impacte abans d’haver començat a recuperar-se. Ni tampoc el sistema sanitari, al qual volem tornar amb totes les nostres altres malalties importants.

Nova onada

En segon lloc, amb un còmput més precís del nombre total d’afectats, sabem que aquesta malaltia Covid-19 és seriosa, ja que la seva mortalitat real és tal que almenys l’1,1% dels infectats mor, i potser el doble entre els més grans, els més vulnerables. Això és més o menys set vegades més greu que la grip estacional, i en els mateixos trams d’edat. A la grip cada any se li atribueixen entre 6.300 i 15.000 defuncions. Hi ha esperances: potser la Covid-19 és així només quan el coronavirus continua fort perquè gairebé tots continuem sent-hi susceptibles.

A més, una nota de precaució: donar positiu en el test d’anticossos no indica que no se sigui contagiós, cap de nosaltres ens podem confiar ni descontrolar, cap ens podem permetre exposar els altres al contagi, cadascun de nosaltres sense saber-ho podríem contribuir a amplificar una nova onada.

Notícies relacionades

En resum, som gairebé tan vulnerables com fa dos mesos a una segona onada de la pandèmia. Les diferències de fins a 10 vegades entre províncies ens recorden que les més fràgils són les que menys han patit en aquests dos mesos. Són les que abans han iniciat els primers passos de la desescalada, en la qual han de ser especialment cauteloses. No obstant, tenim una cosa gran a favor nostre: ja hem après moltes mesures senzilles d’higiene, distanciament social i teletreball, i sabem que l’actuació primerenca és la que menys impacte té. Per això, amb la sensatesa de tots nosaltres, aconseguirem que la nova onada sigui suportable, o es retardi com més millor. A més, la investigació per trobar-hi tractaments i vacunes progressa a tot el món, i també a Espanya, amb un tercer projecte de candidat vacunal al CSIC. Però no podem oblidar que aquest virus salvatge es quedarà amb nosaltres, i tardarem mesos, si no anys, a domar-lo.

La incertesa pot ser pitjor que la certesa d’una situació difícil. Tot i que no ens agradin moltes de les mesures restrictives que encara s’apliquen a tot el món, i també al nostre país, almenys potser ens hi ajuda el comprendre que en el seu conjunt tenen una explicació.