¿Hi haurà 'últim ball' de Messi?

És evident que la culpa hauria sigut del Barça. Però no, Messi s’ha quedat a la seva muntanya de ‘Castefa’, complint, no només amb la tancada, sinó transmetent per Instagram la seva taula d’exercicis mentre Ciro feia voltes al seu voltant mirant (sense aconseguir-ho) de distreure’l. No sé si va tenir el dubte de fugir, d’escapar amb el seu jet. Crec que no. Com li va dir el seu amic de l’ànima Luis Suárez quan, el 2016, el va convèncer que seguís en el Barça i no ens abandonés (gràcies, Luis) «on estaràs millor que aquí, Leo, la gent t’adora»). I es va quedar.

Michael Phelps, l’altre monstre

Ara que tots estem embadalits amb ‘El último baile’ de Michael Jordan, un sospita que mai podrem veure l’últim ball de Messi. No sé, em temo que l’estrella argentina no és gaire donada a aquestes ostentacions. Tant de bo, d’aquí uns anys, algú s’atreveixi amb un Netflix (¿Rakuten?) d’aquesta mida i duresa, que ens expliqui com el ‘petit dictador’, aquell que, diuen, utilitza els massatgistes per enviar encàrrecs als seus companys («no ho sé, no veig gaire content Leo, després que no el veiessis desmarcat en aquell contraatac de la segona part», són, diuen, murmuris, a la llitera, a les orelles dels davanters), aquell que diuen només emet el seu judici sobre els fitxatges dos dies després d’entrenar-se amb ells, aquell que, el conflictiu octubre del 2017, va animar l’equip a jugar (a porta tancada) davant de Las Palmas «perquè, ¿oi, Luis?, avui és diumenge i ¿què fan els futbolistes els diumenges?, jugar a futbol».

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És possible, això sí, que Messi o qualsevol dels molts que l’envolten i, diuen, només pensen en el seu bé (¿de debò?, ¿en el bé de Leo o en el seu propi?) l’aconsellin, al final, que no s’estreni el seu últim ball, «no sigui, com va reconèixer Michael Jordan al director del seu, que et vegin com un monstre». Al cap i a la fi, ahir mateix, el fabulós, l’inigualable, Michael Phelps va reconèixer que ell era igual d’imbècil amb els seus companys de piscina que Michael Jordan, «perquè els desafiava en cada entrenament, els portava al límit, buscava la grandesa, volia el millor de mi mateix i d’ells, per això m’assegurava que s’estressessin».

No sé si Leo arriba a tant. Ens n’assabentarem d’aquí uns anys, com ens acabem d’assabentar que ‘Air’ Jordan era un monstre i que don Andrés va visitar el costat fosc de la vida.