Després de la tempesta

Els agents socials rebutgen que una qüestió tan difícil sigui moneda de canvi per aconseguir eventuals recolzaments polítics. El mercadeig de contrapartides és una pràctica habitual en el joc polític, però amb una crisi sanitària de teló de fons l’escena genera perplexitat.  El diàleg social havia arribat a cert equilibri que no es pot perdre per un grapat de vots.

Però el diàleg va saltar pels aires. Si bé entre els sindicats hi ha més calma, l’anunci del Govern va provocar un tall de digestió a l’empresariat, que un dia després va quedar mitigat en part per les paraules de la vicepresidenta econòmica Nadia Calviño. No les va pronunciar en un fòrum qualsevol, sinó davant els empresaris del Cercle d’Economia en una atípica sessió ‘online’ que va permetre enviar un missatge serè però contundent en el millor escenari possible: obrir ara aquest debat és contraproduent i alimenta la inseguretat jurídica.

La diagnosi de la vicepresidenta va ser com un bàlsam per a l’elenc empresarial connectat a la trobada, que demana una confiança més gran davant els pronòstics de caiguda de la riquesa i l’ocupació. En aquest context s’emmarca la crida del president del ‘lobby’, Javier Faus, per reclamar als polítics grans consensos i mesures més àgils i flexibles fins a la total reobertura de l’economia. En altres paraules, menys curtterminisme i llums llargs.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

No és la primera vegada, ni serà l’última, que la música dels grans pactes d’Estat arriba a les orelles dels successius governs. No obstant, les administracions, les empreses, els sindicats i el tercer sector s’haurien d’alinear per trobar una sortida davant la recessió més gran de la història recent, amb una factura a nivell social i laboral ja evident. De moment, la portaveu María Jesús Montero ha expressat la sensació de solitud del seu Executiu davant la falta de suports. El PP no hi és ni se l’espera, pel que és obligat teixir complicitats en l’arc parlamentari que no haurien d’implicar compensacions que agitin altres taulers de negociació.

El diàleg social és clau i ha de continuar avançant. El pacte per allargar les condicions dels ertos fins al 30 de juny és insuficient per compassar la reobertura gradual dels negocis i de l’economia. Pedro Sánchez no necessita apel·lar al patriotisme del líder de la CEOE, Antonio Garamendi, que va apujar el to davant l’Executiu per treure pit davant veus de la patronal que l’acusaven de plegar-se a les pretensions de la Moncloa. Tots saben que hauran de tornar aviat a la taula de negociació per treballar en acords que no disparin la factura d’aquesta crisi i s’encaminin cap a la reactivació.