Barcelona per als barcelonins?

També he vist una ciutat desinflamada del soroll constant de cotxes, botzines i tragí incessant. No recordava el xoc sonor que sents quan hi aterres per primer cop i penses: com s’ho fa aquesta gent per viure en aquesta ansietat ambiental? M’havia acostumat al brogit dia i nit i amb el confinament he viscut Barcelona com no l’havia viscuda mai. Ni el diumenge a la tarda ni al pic de l’estiu.

Els habitants que ni arriben ni van

He vist una Barcelona sense turistes, sense cues a la casa Batlló, sense gent que vingués de compres o a passejar, sense fires ni congressos, amb carteristes havent de treballar amb els autòctons. I he vist barcelonins que feia segles que no passaven un cap de setmana al domicili on viuen de dilluns a divendres. O sigui que tots aquests som nosaltres, els barcelonins, els habitants reals que ni arriben ni se’n van.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

M’han agradat el silenci i la quietud i tenir la sensació de ser en un poble al mig del camp sense moure’m de casa. I l’aire net i les nits plàcides amb la finestra oberta. Però és un silenci inquietant, una mica com un últim sopar. Volíem una ciutat sense cotxe però què passarà amb tots els que s’hi guanyen el pa? Quines són les alternatives previstes per als treballadors del sector? Ens feia nosa el turisme, que era massiu i exercia una pressió tremenda sobre la vida dels veïns però esgarrifa pensar en el nombre de persones que han perdut la feina. Hi alternatives per als qui en depenen?

No sé si Barcelona és poderosa, com diu l’anunci que ens trasllada al començament de la seva gentrificació. De moment sembla fràgil i extremadament depenent.