Tendència al desastre

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És molt sorprenent. Les ficades de pota són de tot tipus i condició. Van des dels trucs de màgia amb el nombre de morts, ara els veus i ara no els veus, fins a colossals errors de coordinació i comunicació. El pacte secret amb Bildu, hores després de fer-se públic, el defensava mig Govern i en renegava l’altre mig. Després d’això, l’única sortida que van considerar viable va ser culpar el PP. Ara ens trobem amb una greu crisi a la cúpula de la Guàrdia Civil. Pel que sembla, el ministre de l’Interior volia tenir accés a informes judicials sobre la pandèmia i la manifestació del 8-M. «És un avís a navegants», han advertit els agents sobre el cessament del seu cap a Madrid. Per intentar frenar les protestes, pujada de sou a la Guàrdia Civil. És grotesc. És el que està sent trepitjar un bassal rere un altre, convertint-se en notícia cada dia.

I penses d’acord, aquests són assumptes espinosos i, per tant, més complicats de justificar. Però, ¿què va passar amb l’ingrés mínim vital? Una iniciativa positiva va quedar enfangada per una forassenyada manera de fer-la pública: Pablo Iglesias va anunciar una compareixença conjunta amb un ministre que va dir desconèixer aquesta convocatòria. O aquell dia que Alberto Garzón va criticar el model turístic d’Espanya, la nostra font principal d’ingressos, i va haver de sortir Sánchez a apagar el foc. O quan presumeixen d’estar pagant pràcticament tots els ertos, mentre centenars de famílies fan crides desesperades a l’Administració després de tres mesos sense cobrar. I bé, què es pot dir de la campanya ‘En sortirem més forts...’. Els ciutadans crec que no. I el Govern em temo que tampoc.