Renovació urbana: un motor econòmic cap a l'Agenda 2030

En primer lloc, els canvis accelerats en les nostres formes de vida, treball i oci i les necessitats d’accessibilitat i de protecció de la salut requereixen una adequació funcional cada vegada més profunda del nostre parc construït. En segon lloc, la lluita contra l’emergència climàtica exigeix la transformació energètica de la majoria de les vivendes existents. I, en tercer lloc, només adaptant part d’aquest parc es podrà atendre la creixent demanda de vivenda amb lloguer assequible.

Abans de la pandèmia, ja érem conscients d’aquests reptes. L’Agenda 2030 remarca la necessitat de millorar les nostres ciutats com a condició per preservar el benestar de les persones i la sostenibilitat del planeta. En el conjunt de la Unió Europea (UE) s’està accelerant la renovació urbana i països com França i Alemanya mantenen taxes anuals de rehabilitació d’entre l’1,5% i el 2%. Percentatges molt superiors al d’Espanya, que continua endarrerida en un 0,2%, malgastant el potencial d’una activitat econòmica essencial per a la transició ecològica i tecnològica.

El confinament per contenir la propagació massiva del coronavirus ens ha situat davant d’una crisi econòmica i social sense precedents. Però també ens ha fet habitar les nostres vivendes de formes diferents i ens ha aguditzat la consciència sobre el valor que aporta la seva arquitectura en el nostre benestar personal i familiar. Si la construcció, que encara no s’havia recuperat de la crisi anterior, entra en una nova recessió, Espanya s’enfronta a la pèrdua de gairebé un milió de llocs de treball. Però, a diferència d’altres sectors, detinguts o alentits, té un gran potencial de creixement dirigida cap a la rehabilitació arquitectònica i la renovació urbana. Només assolint els nivells de rehabilitació dels nostres veïns europeus, on aquesta activitat ocupa al voltant del 4% de la població activa, crearem més de 400.000 llocs de treball directes, qualificats i estables per complir els plans d’Europa i, a més, actuaran com a tractor d’altres sectors.

La crisi provocada pel coronavirus és profunda i, en plena quarta revolució industrial, qualsevol prioritat també ha de servir per avançar en els grans reptes que ja teníem fixats. No es tracta de ser ‘resilients’ per recuperar una situació anterior ja insostenible. Ara, necessitem ‘transiliència’: fer un salt endavant en la direcció cap a la qual ens volíem dirigir. És necessari que un pla nacional de renovació urbana, coordinat entre totes les administracions públiques i consensuat amb el sector, reactivi la construcció com a motor econòmic necessari per desenvolupar l’Agenda Urbana Espanyola i el Green New Deal, que s’impulsa des de la UE, aprofitant al màxim els fons que es mobilitzin.

Tenint en compte que la majoria de les vivendes i edificis pertanyen a petits propietaris, les polítiques de rehabilitació han d’estar orientades a impulsar les seves decisions amb un marc normatiu i econòmic adequat, amb incentius fiscals i ajuts directes que retornarien amb escreix a les arques públiques en fiscalitat restant i estalvi en prestacions d’atur evitat, com plantegem des del CSCAE al document ‘Propostes per reactivar el sector de la construcció’.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En altres moments de la nostra història amb canvis profunds similars, l’arquitectura de les ciutats es va transformar per encaixar en el nou context, i es va convertir en motor de renovació, i ens recorda la determinació d’aquestes generacions que es van negar a ser víctimes del canvi, fent un salt cap endavant. Ara, torna a ser necessària aquesta aposta transformadora de les nostres ciutats, entesa com un projecte col·lectiu que, dins de l’escut social que necessitem, també ens projecti cap a un futur millor.

*President del Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya.