Deu propostes de millora per al Sistema Nacional de Salut

Malgrat aquesta aparent bona reposada, hem de recordar que la situació d’excepcionalitat desapareixerà quan decaigui l’estat d’alerta, i tornarem a trobar-nos els reptes estructurals pendents com la rigidesa del model de gestió, la desincentivació dels professionals o el creixement del cost de les noves teràpies. Mentre que els països del nostre entorn han anat abordant aquests reptes incorporant reformes permanentment, Espanya es troba en una situació de paràlisi des de fa anys. Ara més que mai són imprescindibles reformes tant per fer front a aquests reptes com per preparar-nos per a possibles rebrots de la pandèmia. Es presenta a continuació un decàleg de propostes 

A nivell macro

1. Pacte per a la millora del finançament. La despesa pública espanyola en sanitat és d’un 6,2% del PIB, inferior al de països com Alemanya, 9,5% o França, 9,3%. Hem d’arribar a nivells de despesa similars als països del nostre entorn i un pacte de creixement interanual igual o superior a l’increment del PIB. S’hauria de valorar la introducció d’una taxa sanitària finalista que millori la transparència i la corresponsabilització ciutadana amb la despesa.

2. Agència d’avaluació de resultats i tecnologies sanitàries. Durant la pandèmia s’ha posat de manifest la urgència de disposar d’una agència de caràcter federal que fomenti la transparència i la comparació de resultats entre comunitats autònomes i permeti elaborar informes d’avaluació vinculants per a la introducció de noves teràpies d’alt cost.

3. Polítiques per disminuir les desigualtats en salut. Una part important dels determinants de la salut estan relacionats amb les desigualtats socials. És necessari reforçar les intervencions interdepartamentals per intentar neutralitzar l’impacte dels efectes socials en la salut, especialment els derivats de la pandèmia. 

A nivell meso

4. Integració dels serveis sanitaris i socials. La crisi Covid ha posat de manifest la necessitat d’una integració social i sanitària més gran. L’atenció als grans s’ha de fer a través d’equips que realitzin plans d’intervenció sanitaris i socials conjunts, potenciant la cura al domicili sempre que sigui possible.

5. Model de gestió pública moderna. A diferència dels països del nostre entorn, els centres sanitaris a Espanya no tenen personalitat jurídica pròpia i es gestionen dins de l’àmbit burocràtic de l’administració. Nombrosos estudis demostren que hi ha una associació entre autonomia de gestió dels centres i millors resultats en salut. És necessari dotar les institucions sanitàries d’òrgans de direcció professionalitzats i més flexibilitat en la gestió i en les polítiques de RRHH.

6. Sistema de finançament dels centres basat en els resultats assistencials, que generin incentius a l’aportació de valor real per al ciutadà. 

A nivell micro

7. Atenció a la cronicitat basada en plans integrals d’intervenció duts a terme per equips multidisciplinaris

8. Autonomia i reconeixement dels professionals, buscant un model de relació laboral més flexible i una equiparació retributiva amb altres països europeus, basada en resultats de salut. Desburocratització de les consultes, introduint nous rols professionals i la pràctica avançada d’infermeria.

9. Transformació digital del sistema. Estendre l’ús de les consultes no presencials i d’altres tecnologies que permetin el monitoratge a distància, el suport a l’atenció domiciliària i l’autocura.

10. Incorporar la veu del pacient en cada una de les mesures plantejades anteriorment per garantir una resposta a les demandes reals de la ciutadania. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El ‘momentum’ actual ha alineat els diferents actors al voltant d’un mateix propòsit col·lectiu: reforçar el sistema sanitari públic. No podem deixar escapar aquesta oportunitat per posar en marxa un procés de reformes, des de fa anys pendents, que ens permetin reforçar el sistema i preparar-lo per afrontar amb solidesa els reptes de futur. 

*Director gerent de l’Hospital de Sant Joan de Deu de Barcelona. Vicepresident de la Societat Catalana de Gestió Sanitària.