POLÈMICA GESTIÓ DE LA COVID-19
La rebel·lió de la reacció
Que persones pertanyents als segments socials més privilegiats del país facin escarafalls contra el Govern no deixa de sorprendre
maniok
Les imatges retransmeses diumenge passat en què es veia ’gent de casa bona’ protestant sorollosament en zones privilegiades de Madrid, Sevilla o Màlaga han deixat bocabadat més d’un. Que persones pertanyents als segments socials més privilegiats del país facin escarafalls de forma sorollosa –amb cassolades, per exemple– i brandeixen pals de golf a l’aire contra el Govern no deixa de sorprendre. Sobretot perquè aquests sectors sempre són els menys colpejats quan les coses es torcen, com ha succeït aquests mesos amb la pandèmia de la Covid-19.
No obstant, això no és novetat, fins i tot és possible assenyalar alguns cèlebres episodis de protestes conservadores contra governs progressistes, com va ser el cas de les manifestacions de mestresses de casa pertanyents a sectors acomodats contra la gestió de Salvador Allende a Santiago de Xile i de les recurrents ‘cassolades’ a Caracas contra Hugo Chávez durant més d’una dècada.
Dues explicacions
¿Per què ens sorprèn aquest tipus de protestes impulsades per sectors privilegiats de la societat? Bàsicament per dues qüestions. La primera és perquè que fins fa poc els estudis sobre política es concentraven en l’estudi i l’anàlisi del vot, i gairebé no es feia referència al que s’esdevenia al carrer. I la segona és perquè es pressuposava que protestar i cridar en públic era patrimoni de joves idealistes, radicalitzats o de la plebs.
Sobre aquest últim tema, no obstant, és necessari assenyalar que durant l’última dècada determinats sectors de la dreta radical –l’anomenada ‘alt-right’ als Estats Units– han començat a ocupar l’espai públic per fer-se sentir.
És més, avui assistim a una renovada força de pulsions ultranacionalistes els programes de la qual inclouen elements antiliberals, antidemocràtics, racistes i contra la immigració. A Europa aquestes pulsions s’articulen de manera fonamental pels partits de la dreta radical, els quals han qüestionat consensos polítics i culturals que semblaven intocables en les societats democraticoliberals, i la concreció de l’exposat a Espanya es diu Vox.
Notícies relacionadesNo és casual, doncs, que hagi sigut Vox la formació que ha convocat i aclamat manifestacions en les quals es barregen senyors en descapotable i joves amb ‘posat’ falangista mostrant banderes espanyoles (moltes d’aquestes preconstitucionals) i cantant consignes contra el Govern. En el fons aquests aldarulls donen compte de la permanència d’un sector de la societat que s’autodefineix superior i que reclama recuperar (o mantenir) els seus privilegis davant una sèrie de presumptes ‘usurpadors’, siguin aquests els immigrants, els musulmans, el col·lectiu LGBTI o el mateix Govern en torn.
Sens dubte, l’auge de les xarxes socials i la proliferació de mitjans de comunicació i fundacions que donen pista a l’extrema dreta han proporcionat un terreny fèrtil per al seu creixement. La crisi de la Covid-19 només ha sigut un detonador.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
