Esperança en els límits del «sistema»

global en benefici d’uns quants està mostrant les seves contradiccions fins i tot en aquells que no paren d’enriquir-se: els avions aturats, les borses desplomant-se, el preu del petroli en números negatius...

Les anomenades escoles de negoci generalitzen les reflexions sobre responsabilitat social, és de suposar que per convicció fins i tot de bona part dels seus claustres, però també perquè és evident que en tot aquest joc rodem sense control la majoria d’éssers humans.

Darrere la dada macroeconòmica d’una caiguda del PIB d’entre el 6 i el 13%, que anuncia el Banc d’Espanya, hi va la fam de molts. Hi va la falta de mitjans per als hospitals, per als serveis socials, per a l’escola per contenir la despesa pública i contribuir així a l’ortodòxia de controlar la inflació fixada pel model econòmic alemany. ¿És tolerable la pobresa infantil en un percentatge superior al 25%

de la població? ¿És digne i sostenible un Estat del benestar ofegat de recursos i uns donatius quan les coses es posen lletges?

Cada vegada són més els que procuren organitzar les seves vides i mitjans de treball al marge del «sistema». És imprescindible mantenir punts de contacte com la banca o la fiscalitat, però la voluntat és viure al marge dels seus mitjans informatius, propostes d’aliments elaborats, modes en el vestir, consum pel consum. ¿Quants joves si viatgen ho fan amb mitjans escassos i fora dels canals tradicionals, treballen fora de les convencions habituals, utilitzen la banca ètica i fan transferències pels nous canals que internet ofereix? ¿És només una moda la renúncia al consum de carn o una reacció

a la industrialització de la vida animal? Entitats sense afany de lucre, economia social, explotacions agràries i ramaderes respectuoses amb el medi, intercanvis gràcies a la democratització que les xarxes faciliten, molta solidaritat real... Una petita però constant revolució dels que volen viure al marge d’aquesta globalització només financera.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Una de les conseqüències positives del confinament que la pandèmia ens ha imposat, és la reflexió individual i col·lectiva de molts que portarà a canvis significatius en la vida de bastantes persones. Visquem esperançats en la bondat d’una majoria cada vegada més conscient de les contradiccions del sistema al servei de l’economia financera.

Director general de la Fundació Pere Tarrés