Moment estel·lar català

La història europea de l’últim segle vessa moments estel·lars. La primera guerra mundial, la revolució soviètica, la depauperació i el tsunami totalitari, la segona guerra mundial (i el seu pròleg espanyol), la convergència econòmica i industrial de les nacions europees, la caiguda del Mur, la consolidació de la Unió Europea, l’obertura a l’Est, la punyent insolidaritat durant la Gran Recessió, el brexit...

I aleshores va arribar la pandèmia. Moment estel·lar de primera. La pilota dubta amb morositat sobre la cinta de la xarxa. L’experiència de la Gran Recessió augura més darwinisme centrifugador. Però la cicatriu de la crisi financera de la dècada anterior, el trauma del divorci britànic,toc d’alerta autoritari a les terres de l’Est (Polònia, Hongria) i l’amenaça a les meridionals (Salvini, Abascal) empenyen la pilota: punt per a Europa. La UE es retroba amb la seva essència entre el populisme esperpèntic i tremendament perillós de Trump als EUA i l’autoritarisme  del gegant asiàtic.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El pla de reconstrucció de la UE, solidari amb el sud devastat per la crisi del virus, encara ha de salvar una severa discussió. Però la voluntat de l’eix francoalemany és una garantia. França i Alemanya, l’eix d’Europa, ara i el 1950, quan tot va començar. Llavors Schuman, pare comunitari amb Monnet, Adenauer i De Gasperi, va declarar: «Europa no es farà d’una vegada, es farà gràcies a realitzacions concretes, que creïn una solidaritat de fet». El pla de reconstrucció. Moment estel·lar.

Utilitat o inutilitat

Estel·lar és també el moment català. ¿S’han aturat els líders processistes del 2017 a calcular què seria ara de les estructures econòmiques i socials d’una Catalunya aliena a la UE? Alguns d’ells són conscients que l’única opció útil és participar de l’oxigen europeu amb el conjunt d’Espanya. D’altres continuen obstinats en la inutilitat manifesta. Les urnes no són tan lluny com sembla.