Constitució antiracista

El problema del racisme no són les lleis sinó les pràctiques polítiques, culturals, econòmiques i socials. No es pot passar per alt que a Espanya, tot i la igualtat per a tots els seus ciutadans, molts dels seus habitants pateixen una discriminació constant precisament perquè són privats de l’accés a la ciutadania plena, establint així un mecanisme d’exclusió eficaç i sistèmic. Hi ha persones en situació de privació de llibertat no pas per haver comès cap delicte sinó pel simple fet d’haver trepitjat territori espanyol venint de determinats països. Si això no és racisme, és que el racisme no existeix.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I és que el moll de l’os de la lluita contra la discriminació és precisament desnormalitzar-la, fer-la aflorar com a injustícia que és. La Constitució, per descomptat, no diu que et puguin demanar la documentació cada cop que surt al carrer ni que et disparin pilotes de goma quan intentes arribar a terra ferma ni estableix directament règims de semiesclavatge recollint la fruita. Tampoc no diu res de les taxes elevades d’atur, ni de la segregació urbanística ni de l’escolar. No ho posa enlloc que a tu, pel simple fet de ser tu, només et sigui permès optar a uns determinats lloc de treball que, al damunt, són malpagats perquè els realitzes tu.

El racisme del genoll al coll que escanya és explícit i evident: ni el més descerebrat el pot defensar. Tot hi estem en contra, és clar, però què passa amb altres formes de discriminació que no són tan escandaloses? Doncs que en molts casos no les veiem o les considerem del tot acceptables. Perquè aquí ningú és racista.