Les dades sobre la COVID-19

Aquestes darreres setmanes sovint hem vist un ball de xifres respecte a les persones malaltes o les persones mortes per la COVID-19. I això succeeix, en bona part, per aquesta feblesa dels sistemes d’informació. En posarem alguns exemples. Per conèixer el nombre de persones malaltes, els serveis de salut pública recullen informació de diferents fonts: els laboratoris que fan proves diagnòstiques de la malaltia, els hospitals o els centres d’atenció primària, entre d’altres. Tota aquesta informació s’ha de tractar de forma conjunta per tal de confeccionar una base de dades que no contingui casos duplicats i que reculli el màxim d’informació disponible de cada persona malalta. A més, els serveis de salut pública s’han de posar en contacte amb les persones que han tingut la COVID-19, fer-los una enquesta per conèixer les característiques de la malaltia i, si cal, donar recomanacions d’aïllament, i al mateix temps saber les persones que hi han estat en contacte. Si no es disposa de sistemes d’informació potents, amb l’ajuda de les aplicacions informàtiques necessàries, és molt difícil que l’estadística de persones malaltes i els seus contactes sigui precisa.

Un altre exemple és el de les persones difuntes per la malaltia. Donat que el registre de defuncions no ha estat actiu durant aquests darrers mesos a causa de la crisi, la informació de la mortalitat s’ha recollit d’altres fonts. Una d’elles són les dades dels enterraments proveïdes per les funeràries. Aquestes dades no disposen de la causa de defunció, o sigui, no se sap si la persona ha mort per COVID-19 o per una altra malaltia, però si que permeten comparar el nombre de persones difuntes actuals amb el nombre esperat tenint en compte les dades dels anys anteriors. Aquesta informació ha permès conèixer que a Barcelona l’excés de defuncions durant els mesos de març, abril i maig de 2020 ha estat de 3.500. Una altra font per obtenir la mortalitat són els casos declarats pels centres sanitaris de persones difuntes que tenien la COVID-19, però aquesta declaració deixa de banda les persones que es moren fora dels centres. A més, sovint les dades es disposen al cap d’uns dies de la defunció i, per tant, les xifres aniran canviant a mida que les defuncions es vagin carregant a la base de dades.

En el cas de Barcelona, per vigilar l’epidèmia de la COVID-19, disposem d’un lloc web creat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona que ens permet tenir informació dia a dia sobre l’abast de l’epidèmia dels residents a la ciutat. Aquest lloc web es nodreix de la informació sobre persones malaltes proveïda pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i per l’Institut Català de la Salut. També presenta informació de l’excés de defuncions calculat a partir de les dades dels enterraments. Aquestes fonts d'informació permeten conèixer la distribució de la malaltia a la ciutat per grups d'edat i sexe, per barris i àrees més petites i també per nivell socioeconòmic. Però les xifres exactes poden diferir de les obtingudes d’altres fonts. Per tant, quan es mostren xifres, és molt important entendre quin és el seu origen, quina és la població estudiada, cada quan i amb quin retard s’actualitzen les dades i com s’han calculat cada un dels indicadors que es presenten. Sense tenir en compte aquests aspectes, serà molt difícil poder interpretar la informació.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Una de les ensenyances d’aquesta epidèmia és que cal enfortir la salut pública tant per fomentar la prevenció de la salut com per millorar la vigilància de les malalties. I aquest enfortiment passa per augmentar el pressupost que s’hi dedica.

*Doctora en salut pública. Membre de la Xarxa de Científiques Comunicadores.