Dues mirades

Pujol i la ira

Dels 'botiflers' als 'ñordos' hi ha diversos lustres i una mateixa idea

zentauroepp27378887 pujol200609184004

Després d’anys de negar qualsevol rastre de corrupció a Convergència, de situar al cadafal del linxament tota veu crítica (vegi’s la còlera d’Artur Mas sobre Pasqual Maragall quan el president socialista va esmentar el 3% o els crits de ‘¡Mateu-lo, mateu-lo!’ a Raimon Obiols en el cas Banca Catalana), s’ha iniciat la tímida restauració de Jordi Pujol. A la llum li correspon la seva participació en la democràcia espanyola i la reconstrucció de l’autogovern català. A la foscor, els dígits del lladronici. ¿I ja està?

Pujol va consolidar una cosa més perniciosa: la superioritat moral nacionalista que ha impregnat totes les capes de Catalunya i ha creat les seves xarxes de complicitat. Va ser l’home que advocava per la integració, sempre que aquesta treballés per a les seves files. Va ser el que va establir la frontera entre els de casa i els de fora, assenyalant com a forasters aquells que no responguessin al seu ideari de Catalunya. Dels ‘botiflers’ als ‘ñordos’ hi ha diversos lustres i una mateixa idea. Només que coberta per tones d’ira, el sentiment que neix quan es trenca l’equilibri entre el miratge i la realitat.

Temes:

Jordi Pujol

Inicia sessió 0 Comentaris