Una decisió capital

Fa 10 anys que soc gerent de l’ESCI-UPF  i, durant tot aquest temps, he tingut l’oportunitat de fer més de 700 xerrades d’orientació universitària-professional en instituts i escoles de tot Catalunya. A més, he entrevistat més de 600 alumnes, de vegades sols i de vegades acompanyats dels seus pares. Totes aquestes experiències m’han permès adonar-me que hem dissenyat un sistema en què obliguem nois i noies de 17-18 anys a decidir a què volen dedicar-se professionalment.

A tot això s’hi ha d’afegir la duresa del batxillerat i de la selectivitat, la incertesa de la preinscripció universitària i, també, la injustícia que, a les institucions que ofereixen graus oficials però que, al ser privades, no entren en la preinscripció, et facin pagar una part important de la matrícula del primer curs abans de saber si has entrat a la universitat pública o en un dels seus centres adscrits.

Què fer i què no fer

Per tot això, tinc clara una idea: es tracta d’una decisió difícil i el nostre sistema obliga a triar un camí massa aviat. És cert que hi ha un petit percentatge de persones, en el qual m’incloc, que des dels 12-14 anys sabíem el que volíem estudiar i a què volíem dedicar-nos. La gran majoria, no obstant, no pot o no sap decidir tan aviat. I l’excepció són els primers, no aquests últims.

Així doncs, em voldria dirigir a tots aquells que esteu pensant ara què triar de cara a la vostra entrada al món universitari: l’únic consell important de veritat és que heu de seguir amb la vostra formació, ja sigui amb un grau superior de formació professional o amb un grau universitari. ¿Per què? Doncs molt senzill. Està demostrat que els que deixen els estudis després de finalitzar el batxillerat tenen taxes d’atur molt més elevades que els que continuen formant-se i, a més, els seus salaris de mitjana també són molt més baixos. Si voleu ser el pròxim Bill Gates, Steve Jobs o Amancio Ortega, podeu anar treballant la vostra idea de negoci mentre us formeu durant tres o quatre anys.

Per tant, més que dir-vos què fer i com elegir, m’agradaria donar-vos una sèrie de consells sobre què fer i què no fer. Hi ha aspectes que no haurien de tenir un pes important en aquesta decisió, tot i que lamentablement el tenen. Al nostre país, la proximitat sol determinar en massa ocasions la decisió d’on estudiarem. I no tant pel cost econòmic, com molts podrien pensar, sinó per un tema de comoditat: si puc dormir mitja hora més cada dia i evitar-me una hora de desplaçament, per què em complicaré la vida.

Un altre aspecte que sol influir molt en aquesta decisió és si algun amic, amiga, nòvio o nòvia anirà a estudiar al mateix lloc. No vull ser pessimista, però la possibilitat que la vostra relació actual sobrevisqui l’estiu és bastant baixa. I la veritat, no és gaire recomanable haver de passar quatre anys estudiant un grau del qual no estaves gaire convençut amb la teva exparella rondant per les mateixes aules, per més que en el moment de la preinscripció pensessis que estaríeu junts tota la vida.

No és menys cert que, moltes vegades, s’ha de superar la pressió dels pares o de les tradicions familiars. Sé que costa abstreure’s d’aquestes pressions, però heu de ser capaços de defensar amb bons arguments i amb molta convicció la vostra ferma decisió.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Finalment, tot i que costi creure-ho, hi ha les modes o les sèries de televisió. Pot semblar una mica còmic, però us sorprendria l’impacte que tenen. Després dels primers anys de la sèrie de televisió ‘CSI’ (i les seves múltiples seqüeles a Miami o Nova York), la demanda de Criminologia va créixer enormement. Sento malmetre la vostra il·lusió, però Criminologia, que és un grau molt bo, prové del món anglosaxó i és una barreja de dret, psicologia i sociologia, i per ser CSI dels diferents Cossos de Seguretat es pot optar per molts altres graus.

I si amb tot això no fos suficient, aquest any hi hem d’afegir la situació que ha provocat la Covid-19. Si ja era tot difícil i complicat, fa gairebé dos mesos que esteu confinats, encara no sabeu exactament quan seran els exàmens finals i, malgrat que hi ha data prevista per a l’EBAU, no teniu la certesa de com es realitzaran els exàmens ni si seran més difícils. Només puc dir-vos, malgrat que no sigui un consol, que esteu tots en la mateixa situació i que, tot i que ara us costi veure-ho, tota aquesta experiència us farà més forts. ¡Ànims!