Una lectora menys

D’aquesta lectora he après a dir el que penso sabent que, per tant, no és possible agradar a tothom. Se n’aprèn molt, dels lectors. Heu de saber que llegeixo tots i cada un dels vostres comentaris. No soc de xarxes socials, perquè tinc el privilegi de dir el que penso aquí i en altres mitjans de comunicació.

És molt difícil saber com està el cens de lectors. N’hi deu haver que venen, que es queden. N’hi deu haver que se’n van. Per això, constatar fidedignament que hi ha una lectora menys és una cosa que mereix que es consigni. Una lectora d’aquest humil article. Quan un escriu pensa gairebé inconscientment en alguns prototips de lectors. Aquesta lectora sempre em passava pel cap quan teclejava els meus articles, encara que fos un instant.

Avui demano disculpes a tots perquè no se m’acut parlar de cap altre tema. Aquest article quedarà per fer, com tantes coses a la vida. Sense la meva lectora m’he quedat bastant sol. Dic «bastant» per fer-me el distant. La veritat és que la falta de la meva lectora és irreparable. Crec que parlaré amb comptabilitat i que no em paguin aquest article. És un article que no ho és.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

He estat a punt de dir que aquesta setmana no escrivia res per la falta de la meva lectora, i potser hauria sigut millor. Demano tota la vostra condescendència i comprensió, malgrat que jo mateix no sé si les hi atorgaria a un cronista que pateix d’aquesta manera per la falta d’una lectora. El cas és que aquest text aigualit ella no el llegirà, crec que per al meu bé físic. Imagino la meva lectora dient-me que em deixi d’històries i que a veure si em poso en solfa i em deixo de tonteries.

Agraeixo a la meva lectora que m’hagi ensenyat a veure el món amb el seu temperament apassionant i la seva enorme cultura. Adeu, lectora.