22@ i la recuperació econòmica de Barcelona

El teòleg anglès i també matemàtic –perfil captivador– William George Ward té una cita que bé pot descriure les nostres reaccions a l’intuir la greu crisi econòmica que haurem d’afrontar els pròxims mesos. Diu així: «El pessimista es queixa del vent; l’optimista espera que canviï; el realista ajusta la vela».

Fa més de 20 anys Barcelona va ajustar les seves veles, amb visió de futur i avançant-se en molt a altres capitals econòmiques europees, va apostar per transformar el seu barri industrial, el Poblenou, en un espai d’activitat econòmica amb la mirada posada al segle XXI, l’espai 22@. L’aposta va ser arriscada, pionera, visionària en alguns dels seus aspectes, però seguint la tradició d’innovació urbana de la ciutat; recordem la novetat que va suposar el Pla Cerdà en un altre canvi de segle, va saber veure els canvis globals que ja s’estaven produint en l’economia i adaptar el seu planejament urbanístic per continuar sent una ciutat referent en el camp industrial, però aquesta vegada emmarcada en una nova revolució industrial (la revolució tecnològica).  L’inici de la Barcelona digital i tecnològica. La ciutat que es construeix per a i amb la nova economia. La ciutat que no expulsa les seves indústries.

Avui, 22@ s’ha convertit en el referent mundial dels ‘innovation districts’. Un gran entorn econòmic.  Un espai per viure i treballar, on l’activitat econòmica i residencial poden desenvolupar-se conjuntament fent de la ciutat un espai compartit. 22@ és un referent internacional, amb un sostre de 130.000 llocs de treball d’activitats de valor afegit, més de noves 4.000 vivendes públiques i un model de col·laboració publicoprivada exitós i motiu d’anàlisi de moltes grans ciutats al món.

200 hectàrees de talent

Amb els primers envits de la Covid-19, el 22@ no va parar. Al contrari, es va activar com un ressort perquè totes les indústries essencials poguessin donar resposta. En 200 hectàrees de la nostra ciutat es concentra bona part del talent humà que fa possible la logística de la cadena alimentària, la investigació mèdica, les solucions tecnològiques que ens permeten estar avui a prop dels nostres éssers estimats mitjançant una pantalla, i que asseguren la comunicació dels nostres serveis essencials. La pandèmia ha fet que percebem, encara més, que la tecnologia és una cosa essencial en les nostres vides i també que és una cosa essencial en la nostra economia. La tecnologia i la digitalització (a part de ser una indústria en si mateixa) són la columna vertebral de gairebé la totalitat dels processos productius i els seus serveis relacionats.

En aquests moments de frenètica activitat al 22@ em ressonen unes paraules, que no vaig viure en primera persona, però que van córrer com la pólvora per la nostra Associació 22@Network. Fa uns anys un regidor de l’Ajuntament de Barcelona ens va dir: «És que vostès, els del 22@, són aquí al Poblenou uns extraterrestres, no sabem ni qui són ni el que fan».  Aquesta pregunta, avui, es podria respondre més fàcilment. Els edificis que vostè veu, les vivendes públiques que s’ha pogut generar, amb les seves respectives zones verdes i equipaments, l’impacte en el PIB de la ciutat i ser columna vertebral de les indústries i serveis essencials d’aquesta societat hiperconnectada. La resposta seria: al 22@ som aquests i fem això Un evident motor econòmic, que la ciutat ha de saber aprofitar per a la seva recuperació econòmica.

Ens toca tornar a ajustar les espelmes. No podem esperar que bufi el vent. La recuperació econòmica requereix una nova aposta valenta. Requereix concrecions. Necessitem una proposta cultural més digitalitzada, un turisme més digitalitzat, una sanitat més digitalitzada, una educació més digitalitzada, una atenció social més digitalitzada. Vivim en la contradicció de ser una societat hiperdigitalitzada (només s’ha de comprovar l’exitosa ràtio de penetració de l’‘smartphone’ al nostre país), en un mercat laboral poc digitalitzat. Necessitem trencar les barreres de capacitació laboral, en tots els nivells i fer-ho amb les persones, i ajudar que es generin noves oportunitats professionals per als i les treballadores.

La pandèmia no canvia el destí econòmic de la ciutat, ens canvia la velocitat amb què hem d’abordar el camí i els valors que ens acompanyen. Per tant, l’escenari de recuperació econòmica global no és cap altre que continuar impulsant la quarta revolució industrial i Barcelona ha de continuar sent, com ho és des de l’any 2000, un referent en la generació dels nous processos innovadors i tecnològics que permetran  reactivar l’economia europea. Les ciutats que millor incorporin les capacitats tecnològiques en tots els seus àmbits –productius, administratius, de cura i atenció a les persones o formatius– més ràpid i en millors condicions rellançaran la seva capacitat productiva i mantindran la cohesió social. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Apostem per la capacitació digital, per la innovació empresarial, pel R+D+i, pels valors d’inclusivitat i sostenibilitat que tant han inspirat el 22@. Barcelona disposa de prou eines per tornar a ajustar les seves veles. Tan difícil o tan senzill com liderar un espai compartit de tothom i comptant amb tothom. Un nou port segur.

*President del 22@ Network Barcelona.