Dues mirades
Pedres
O s'inverteixen recursos en l'acollida dels joves migrants o ens endinsem en una espiral de por i ira que es retroalimenta
img 7982 /
Arriben desafiant la mort, però el miratge d’una vida millor es trenca al trepitjar terra ferma. La majoria continua lluitant per aconseguir-la, malgrat les escasses eines que els posem a les mans. D’altres escapen als marges. Allà on l’explotació i la delinqüència paren les seves trampes. I la cola. Aquesta droga barata que aniquila neurones, destrossa el cos i engendra violència. Negar l’evidència d’aquesta marginalitat seria tan absurd com negar la individualitat de cada jove. Però també hi ha el grup, el poder del grup. Una massa sense rostre que pot conjurar el millor, o el pitjor. Perquè envalenteix, i també apaivaga consciències.
Cinquanta veïns de Premià de Mar han atacat amb pedres un pis ocupat per joves migrants. I així es van complint, capítol a capítol, totes les previsions escrites. O s’inverteixen recursos en l’acollida o ens endinsem en una espiral de por i ira que es retroalimenta. Abonament per a la xenofòbia i la ultradreta. Pedres i més pedres que acabessin lapidant els drets de tots. A la fi, d’això parlem. La democràcia dels drets humans no admet marges.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
