Unes eleccions per moderar-se

Com ja es va poder comprovar el cap de setmana passat, superada la fase aguda de la pandèmia i aixecat l’estat d’alarma, els partits polítics se centren a afrontar les eleccions autonòmiques a Euskadi i a Galícia, que se celebraran el 12 de juliol (mentre que en el camp independentista totes les seves maniobres s’han de llegir en clau d’altres comicis encara sense data). Les dues eleccions ajornades al seu dia per l’estat d’alarma són crucials, no només per la possibilitat de ratificar les majories de govern en les dues comunitats i en el cas basc, la col·laboració entre el PNB i PSOE, sinó per la seva repercussió en la política espanyola i, en concret, en l’actitud del PP, en què hi ha un soterrat debat entre els moderats i els durs sobre l’estratègia d’oposició al Govern de Pedro Sánchez. Es tracta del dilema d’intentar restar vots a Vox acostant-se a les seves posicions, opció que ha premiat en els últims mesos, o, al contrari, distanciar-se de la ultradreta per ocupar l’espai que, segons Pablo Casado, deixa Ciutadans (Cs) amb els seus pactes amb el PSOE.

En els últims dies hi ha alguns senyals que el PP intenta moderar la seva oposició i no ha de ser aliè a això la proximitat de les eleccions, sobretot a Galícia, on el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, manté un discurs centrat i ha mostrat en més d’una ocasió la seva incomoditat cap a posicions intransigents com que defensa la portaveu del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo.

Acostament de posicions 

Aquesta actitud més moderada sembla que es traduirà en un acord de mínims amb el PSOE en la comissió del Congrés sobre la reconstrucció, de la qual va ser exclosa precisament Álvarez de Toledo perquè el PP fos representat per cares més amables, com la d’Ana Pastor. En la comissió, que es va estructurar en quatre àrees (sanitat, economia, Unió Europea i política social), el PSOE i el PP han acostat les seves posicions en l’àrea de sanitat, en el grup de treball de la qual hi pot haver un acord, amb un document únic que enviï als ciutadans que han patit la pandèmia un missatge d’unitat. En aquest document es recollirien bona part de les propostes del PP de crear una Agència de Salut Pública i Qualitat Assistencial, desenvolupar estratègies de vigilància epidemiològica, reforçar l’atenció primària i impulsar la investigació, entre altres mesures.

En la resta dels grups de treball, les posicions estan més allunyades, tot i que Sánchez confia a convèncer Casado, en la ronda que iniciarà en els pròxims dies, perquè no obstaculitzi l’acord a la UE sobre el pla de recuperació de 750.000 milions d’euros alineant-se amb les condicions que els falcons exigeixen per concedir la major part d’aquesta suma. Alhora, sembla que el PP ha descartat votar en contra del decret que fixa les mesures aplicables en la nova normalitat i que la seva posició oscil·la entre l’abstenció i el vot a favor. Seria molt positiu que Casado recolzés el decret, del qual s’acaba de despenjar ERC.

De tota manera, la suposada moderació del PP tindrà una pedra de toc en les eleccions basques, on, a diferència de Galícia, el candidat elegit per Casado és el dur Carlos Iturgaiz, que va desplaçar Alfonso Alonso, exministre de Mariano Rajoy que va recolzar en les primàries Soraya Sáenz de Santamaría. Seria bo que els indicis que aquest gir aparent no quedés reduït a Galícia i s’estengués a tot Espanya. I que no fos una relaxació conjuntural i reversible, com la que fugaçment va assajar Casado en l’última repetició de les eleccions generals. El país necessita un acord entre els grans partits per afrontar la crisi econòmica provocada per la pandèmia i acabar així amb una crispació estèril i desmoralitzadora, que, a més, com indiquen les enquestes, rebutja la immensa majoria dels ciutadans.