Peccata minuta
Màgia Borràs
Que ella es declari innocent té la mateixa credibilitat que una papereta de l'1-O, però, més enllà de la cosa en si mateixa, algunes xafarderies m'han cridat l'atenció
lauraborrasok
No sé si la senyora Laura Borràs va cometre els delictes que li imputen, que, segons m’expliquen alguns amigots savis en l’administració pública, són moneda d’ús comú. Que ella es declari innocent té la mateixa credibilitat que una papereta de l’1-O, però, més enllà de la cosa en si mateixa, algunes xafarderies llegides a ‘El Nacional.cat’ m’han fet reflexionar:
1. El tuit de Lluís Llach, potser doctor en Ciències Polítiques per la Universitat Catalana d’Estiu: «Vull expressar que votar a favor del suplicatori és una gran marranada política i un error estratègic que pagarem tots els independentistes i sobretot els que ho facin. I punt». Sense esgrimir cap raó, com en el seu cantable ‘País petit’, on diu: «És així com m’agrada a mi/ i no en sabria dir res més...». Doncs aprèn-ne, Lluís.
2. A JxCat li va disgustar el tracte no massatgístic que TV-3 va dispensar a l’‘affaire Borràs’. L’1 de juny, entrevistada en el programa ‘Planta baixa’, la senyora Laura va denunciar l’«hostilitat» mostrada pel seu conductor, Ricard Ustrell, cap a ella. («Estranys vingueren...»).
3. El dijous 18, mentre compareixia en roda de premsa negant qualsevol acusació, el programa ‘Tot és mou’ va optar per no connectar amb Madrid –aquell dia havia mort Rosa Maria Sardà– per després donar pas a una altra roda de premsa en directe: la del descurat Fernando Simón.
Obscè i revelador
I és llavors quan Aurora Madaula, diputada per JxCat, va ser més sincera que mai: «TV-3 no ha considerat important transmetre la roda de premsa de @LauraBorras, diputada catalana a qui el Congrés vol votar un suplicatori, però connecten en directe amb la del director del centre d’alertes espanyol. Aquest no era l’objectiu de tenir una televisió pública catalana».
Notícies relacionadesL’última frase és obscena i reveladora: quan TV-3 es desvia mig semitò de la partitura patriòtica, toquen a sometent. Exigeixen la independència, però són altament refractaris a la dels partits afins i, sobretot, a la dels mitjans de comunicació, «la nostra» inclosa.
Senyores i senyors de JxCat, no se m’alarmin. Xavier Graset ha tornat amb forces renovades i els seus màgics tuits sobreimpresos al ‘Més 3/24’: el rebrot.
