Dues mirades
Mascaretes patriòtiques
Davant del dubte, la bandera sempre està llesta per ocultar l'ombra del delicte i exigir lleialtat
borrasok
Que bé llueix la senyera a la mascareta de Laura Borràs. Que magnífics són els periodistes al servei del procés contribuint al relat victimista i resistint-se al dubte. Com sempre, l’argument a disposició de l’elit política de la línia convergent: la justícia espanyola és injusta per antonomàsia i es dedica a assetjar els nostres líders.
Així està Borràs, a les portes que el Tribunal Suprem investigui unes presumptes irregularitats comeses quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. L’assumpte és prosaic, uns contractes fraccionats per eludir el procediment administratiu i adjudicar directament un treball. Hi ha indicis, i sembla lògica la investigació. Ella ho nega amb rotunditat i emmarca l’assumpte en la persecució política.
L’argument és reiterat i molt usat. ¿Efectiu? Doncs, com sempre, la fe va per barris ideològics. Però igual que té els seus creients, als agnòstics els deixa la sensació de la reiteració. Davant del dubte, la bandera. O a la mascareta o a l’alfombra. Sempre llista per ocultar l’ombra del delicte i exigir lleialtat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
