Dues mirades

El crit

¿Quin és el crit ideològic contra un virus? L'hem de trobar, perquè la crisi social és evident

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp53268551 economia comercios cerrados peluquerias200503195042

zentauroepp53268551 economia comercios cerrados peluquerias200503195042 / JOAN CORTADELLAS

No és una crisi, és una estafa. Aquest va ser el crit indignat en la crisi del 2008. Un crit que tenia el seu vocabulari propi: Lehman Brothers, bombolla immobiliària, participacions preferents, prima de risc, desnonaments... Però hi havia el crit, la consciència que uns culpables havien portat les principals economies del món a l’abisme.  

Tornen les ombres. Les previsions econòmiques són dramàtiques. El mes de maig, el nombre d’aturats a Espanya es va situar en 3.857.776 persones. Dels tres pronòstics del Banc d’Espanya, l’escenari menys pessimista contempla un augment de l’atur entre el 18,1% i el 18,4% aquest any i el que ve. Atur femení, juvenil, de persones de més de 50 anys... Però, aquesta vegada, l’enemic és un virus. Un maleït virus que ja ha causat la mort a més de 28.000 persones a Espanya. ¿Quin és el crit ideològic contra un virus? L’hem de trobar, perquè la crisi social és evident. I hi haurà qui voldrà apropiar-se d’aquest crit i convertir el dolor en desunió i la desunió en odi. Sí, és un virus. Però també és un sistema que genera desprotecció. Potser aquest és el crit.