Polèmica lingüística a TV-3
La ferida del català
Jugar amb el català, xipollejar-hi, tacar-lo amb els diferents argots només demostra el seu batec
zentauroepp53938967 television monegal200630194720
La sèrie ‘Drama’, de David Amor, és una producció de TVE i El Terrat. Una d’aquestes suposades sèries juvenils que enganxen a tothom que li agradi una comèdia moderna, enginyosa, desinhibida i que destil·la talent, tant en la interpretació com en el guió. L’espontaneïtat és la seva gran senya d’identitat. La que permet abordar temes com l’avortament o l’Alzheimer sense caure en el sentimentalisme. Dilluns passat es va estrenar a TV-3. Els personatges alternen el català (un català gens normatiu) i el castellà. I ho fan amb la mateixa naturalitat i despreocupació que qualsevol jove. Zero drames. Però no ho van veure així molts dels televidents que es van llançar a criticar l’elevada presència del castellà. Fins i tot la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va apuntar: «De vegades veig massa castellà a TV-3». I va assegurar haver donat un «toc d’atenció» al seu director.
Una sèrie com ‘Drama’ pot arrossegar cap a TV-3 un públic que normalment fuig de la cadena pública (i de la televisió). Que la protagonista parli amb el seu pare canari en castellà i en català amb els seus amics és un signe de normalització del català, no de retrocés. Que aquesta sèrie sigui coproduïda per TVE i oberta a tot Espanya, fa més per la divulgació del català que l’exèrcit digital que menysprea tot el que fa olor de castellà. En la polèmica generada sobre ‘Drama’ hi ha moltes discussions. I potser la més transcendent és com abordar l’ús, la cura i el foment del català. Potser el primer seria no tractar-lo com una llengua morta. Jugar amb el català, xipollejar-hi, tacar-lo amb els diferents argots només demostra el seu batec. No és un assassinat fer-se un embolic amb els pronoms febles. Però sí que és una ferida aquest garrepa 1% del pressupost de la Generalitat destinat a cultura. També aquesta concepció homogènia de la cultura que menysprea tot allò que no és complaent amb el poder ni amb la seva visió de la societat. Menys «tocs d’atenció» i més inversió en producció cultural. Menys ranciesa i més obertura de mires.
