Torra ha perdut la por de les eleccions
zentauroepp53948176 torra200701103744 /
Quim Torra ha perdut la por de la convocatòria d’eleccions. Només ell pot activar una contesa anticipada. Malgrat la seva resistència al llarg dels últims mesos, alguns mitjans de comunicació apunten que podrien celebrar-se a l’octubre aprofitant l’efecte emocional de l’1-O. Dues serien les raons. La primera: l’inici de clarificació en l’espai postconvergent. Si els de Carles Puigdemont i els de David Bonvehí acaben partint peres,millor llannçar-se ja plenament a la campanya electoral aprofitant la il·lusió inicial de la creació d’un projecte nou (tot i que es tracti de l’enèsima refundació de l’espai). I si s’acaba no materialitzant la ruptura (i només es tracta d’una guerra de posicions) o si es trenca però posteriorment hi ha aliança electoral (aprofitant el lideratge del de Waterloo però també la marca, els espais electorals i els recursos), té sentit posar en funcionament la maquinària electoral per frenar retrets i disputes internes. La segona raó té a veure amb la recuperació d’una certa popularitat del president durant la gestió de la crisi del coronavirus. Segons ens diuen les recents dades demoscòpiques, Torra ha millorat la seva valoració durant el període d’excepcionalitat recentment viscut. Aquest fet pot posar la seva formació política en una situació de partida en la cursa electoral millor que fa uns mesos.
El 25 de juliol és la data anunciada per Carles Puigdemont per a la constitució de la nova formació política. Així mateix, aquell cap de setmana se celebra el consell nacional del PDECat. En plena canícula, podrem començar a revelar algunes incògnites. Ara bé, a hores d’ara no donaria cap escenari per tancat. És cert que les disputes estratègiques, pel poder i de lideratge en aquest espai (sense necessitat d’anar vinculades) fan cada vegada més inviable un projecte unitari. Però també és cert que al món hereu del pujolisme resideix una por atàvica de quedar a l’oposició, una obsessió per ocupar espais de poder, una necessitat a continuar mantenint càrrecs. I saben bé que les ruptures i les escissions introdueixen un factor de risc. A més, molt del que facin dependrà de tercers: mirada de reüll permanent a ERC.
Sobre la concreció de la data d’eleccions hi ha una altra qüestió en joc. Aquest cap de setmana se celebren les eleccions autonòmiques a Euskadi i Galícia. No és que es tracti de contextos comparables, la seva vida política recent ha diferit molt de la catalana, però sí que hi ha una dada important per saber: el comportament de la població en un context de pandèmia. En les eleccions municipals franceses, només un 40% dels cridats a les urnes van exercir el seu dret a sufragi. Una dada excepcional per a una democràcia consolidada. ¿Passarà una cosa similar el 12-J? ¿Amb quina magnitud? ¿Com es repartirà l’abstenció? Moltes preguntes per a un context incert. I tot això en un marc en què els rebrots o una segona onada de la pandèmia poden aparèixer en qualsevol moment.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
