El VAR i els follets

Un comentarista de la SER, durant la retransmissió de l’últim partit del Reial Madrid, va fer una reflexió molt interessant. Hi havia hagut de tot, i totes les accions jutjades pel VAR havien afavorit els interessos dels blancs. Va dir:  «el VAR s’ha carregat el futbol». Hi ha una raó concloent per entendre que això és cert. La introducció de la més sofisticada tecnologia per arbitrar un partit va en contra de la dinàmica pròpia d’un esport que es basa en la immediatesa i no en la posterior reconstrucció dels fets.

A més, la tecnologia hauria de ser realment sofisticada, precisa en extrem, un prodigi tècnic que fes possible la màxima objectivitat, sense intervenció de variables subjectives. I això no passa. No hi ha prou càmeres o no estan atentes, fet que permet que la presència del criteri personal –influït o no per altes instàncies– sigui decisiu, tan decisiu com ho era abans d’aquesta modernitat amb l’aparença d’un ‘Deus ex machina’ que decideix participar en la representació per posar ordre. Un déu infal·lible, que modela la veritat perquè «és» la veritat. Desgraciadament, els àrbitres no són sinó follets que juguen a ser déus.