Bolsonaro i la mort

Jair Bolsonaro, l’insolvent president del Brasil, s’ha encomanat de coronavirus. M’autocensuro. Fujo de qualsevol pensament que m’acosti a la mentalitat del subjecte. «Que acabi el seu govern morint d’un càncer o d’un infart», va desitjar a l’expresidenta Dilma Rousseff.

Bolsonaro ha practicat la política de la mort. El seu masclisme exhibicionista i la seva retòrica misògina han empitjorat les tràgiques xifres de feminicidis. Ha flexibilitzat l’adquisició i tinença d’armes de foc. La xifra d’assassinats en mans de policies s’ha disparat. «Els indis fan mala olor, no tenen educació i no parlen la nostra llengua», opina. Ha desmantellat el sistema de protecció per a les comunitats indígenes i ha promès obrir l’Amazònia a l’explotació comercial, la mineria i l’agricultura a gran escala. Una amenaça existencial per als seus habitants i per al pulmó del planeta. És a dir, per a tothom. El fermall ignominiós de Bolsonaro ha sigut la gestió del coronavirus, fent campanya contra el confinament. El seu mandat és un menyspreu per a la vida. Això és la ultradreta. Almenys, que el coronavirus la despulli.