Cultura d'exemplaritat

Aquesta banda sonora que ens va acompanyar en la part més dura del confinament, de merles i pardals durant el dia, lladrucs de gossos, aplaudiments i cançons d’aprenents de trombó i músics de balcó de capvespre, va passar fa setmanes a la naturalitat urbana dels motors i pic i pala de les obres represes. Ha sigut, amb tot, la tornada de la programació cultural en viu el que ha suposat el significatiu canvi de fase d’aquests temps excepcionals. La música a l’aire lliure que toquen aquests dies als jardins del TNC inunda les noves nits, el barri batega al costat del batec del festival Cruïlla amb un record als anys en què una altra zona, a Diagonal Mar, congregava milers de persones en concerts simultanis. Les quatre estacions de Vivaldi, en l’adaptació de Max Richter que porta el Liceu d’Estiu, són tot un símbol per reactivar les nostres vides cicle rere cicle.  La música va tornar amb un servei impagable que a més va cuidar com pocs els clients: teatres i sales de concerts es van afanar a tornar els diners de les entrades frustrades per les anul·lacions de la Covid, o com a mínim a canviar l’experiència per abonaments de futur. ¿Qui en dona més? Que et truquin de l’Auditori per preguntar com prefereixes l’abonament de l’entrada no consumida deixa el llistó molt alt en temps de campi qui pugui.

El pla d’abonaments culturals que ha llançat l’Ajuntament de Barcelona és, en aquest sentit, una picada d’ullet més que merescuda al valor de la cultura en temps de crisi i al dels seus empresaris i treballadors. Mentrestant, l’altra cara de la moneda la donen aquelles aerolínies que encara no han respost a les reclamacions pels vols cancel·lats, agències de viatges que has de perseguir per terra, mar i aire perquè es facin càrrec dels perjudicis dels seus clients i, ja d’ara endavant, tots aquells hotels i plataformes de venda de viatges que no ofereixen cap garantia davant de possibles nous confinaments que frustrin vacances. 

Si després de la crisi del 2008 el que no hi havia era diners o estabilitat laboral per llançar-se a planejar unes necessàries vacances, el que ara vivim és una incertesa a mil bandes a l’haver-se avançat l’expectativa de rebrots del virus. La cultura ha donat un exemple, ¿serà capaç de donar-lo l’àmbit turístic?

Notícies relacionades

Bons per ampliar la demanda cultural

Twitter era una cerveseria de Múnic

Un huracà fora de temporada al Pacífic donava fa només uns anys peu a un canvi de destinació malgrat tenir un viatge ja pagat. L’impacte del coronavirus queda en suspens, a veure què diuen les autoritats, a veure què fem. Els drets dels viatgers han sigut massa vegades eludits, sempre a costa de la il·lusió, de les ganes de canviar d’aires, que ens han fet comprar vols barats amb una part del preu invertit en la probabilitat del desastre. 

Però fins i tot la tolerància a la frustració té un llindar, per alt que sigui en el món de les vacances, on no et pots permetre des d’una perspectiva moral que vagin malament. El sector turístic i el seu entorn farà bé de tenir-ho en compte, i un bon punt per començar seria donar més garanties.