Euskadi, Galícia i la influència

És estrany que en aquest moment incert que no sabem el que està a punt de passar tinguem per segurs dos resultats que es donaran, ni més ni menys, que en dues votacions, tan arriscats com són els pronòstics electorals. Sabem que a Galícia guanyarà el PP i que al País Basc ho farà el PNB, perquè són els partits amb més implantació. Després hi ha els altres dubtes, que són els interessants: si Alberto Núñez Feijóo té tan segura la majoria absoluta, si arribarà a les cotes de Manuel Fraga o si el PNB mantindrà el marge que ara té per governar en coalició. De tots els dubtes, no obstant, la principal és la participació, perquè en plena crisi l’últim que demana el cos són unes eleccions i menys encara una campanya, segons van demostrar les municipals franceses, en què es va abstenir el 55%. Però així està posat el calendari, en combat amb els rebrots, i aquestes eleccions serviran per mesurar-ho.

Mesuraran, de fet, diverses coses. Per començar, la gestió que han fet els governs autonòmics, que la mirada de Madrid de vegades ignora el més obvi. Abans de totes les claus nacionals que hi vulguin posar, en aquestes eleccions s’examina primer l’hegemonia de dos partits, hegemonia que, tot i que amb algun parèntesi, s’allarga durant anys sense que hi hagi veus que la qüestionin com curiosament feien amb el PSOE andalús, amb unes majories que Alberto Ruiz Gallardón va arribar a dir que eren una anomalia de la història. Els qui propaguen aquests debats no els traslladen al cas gallec o basc. És més, el PP acaba de celebrar els seus 25 anys al capdavant de la Comunitat de Madrid amb una campanya que atribueix al partit l’arribada de la llibertat.

Així que el que mesurin aquestes eleccions serà, per començar, els que tots donen com a guanyadors i els partits de l’oposició, que temps han tingut per consolidar les seves alternatives. Després vindran les altres anàlisis i, si és necessari, la guerra. En especial al PP, per molt que la negui Pablo Casado, a qui li interessa que Feijóo guanyi però que guanyi poc perquè tot el molt que guanyi serà el que els seus crítics li exigiran. Per això, durant aquesta campanya, el PP ha compartit votacions amb el PSOE i ha reviscut Mariano Rajoy i han desaparegut del focus Cayetana Álvarez de Toledo i José María Aznar , igual que han desaparegut les sigles del PP.

Termòmetre

Notícies relacionades

Alberto Núñez Feijóo: «Si guanyo diumenge, serà la meva última legislatura»

Euskadi i Galícia prohibeixen anar a votar a les persones amb coronavirus

Les eleccions li posen a Casado el termòmetre per Galícia i per la seva aposta al País Basc d’anar amb Carlos Iturgáiz i amb Ciutadans, dins un mapa difícil de desxifrar: el PP es presenta amb Ciutadans, que parla dels Pressupostos amb el Govern del PSOE i d’Unides Podem, que proposen un tripartit amb el PSE i EH Bildu, tot i que l’Executiu amb qui negocia els comptes és amb el PNB, disposat a revisar la seva incompatibilitat amb Ciutadans.

És curiosa la política, que es diu tan crispada i després et permet enfilar tots els partits en una mateixa frase. Estan jugant diferents partides alhora i no importen només els vots que aconsegueixin, sinó la influència. Deu ser per això que, abans que es voti, ningú discuteix que ja han guanyat el PNB i el PP gallec.