Editorial

Residències, tot un sector per revisar

El ple monogràfic del Parlament va acabar amb compromisos i promeses que aviat passaran la prova de la realitat

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp53266754 conseller200505095352

zentauroepp53266754 conseller200505095352 / Quique Garcia

El ple monogràfic del Parlament sobre la gestió de les residències de gent gran en la crisi de la Covid-19, en el qual es discutia l’actuació del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, es va saldar ahir amb l’aprovació de diferents propostes, les promeses de més recursos i el compromís d’establir un salari mínim de 1.200 euros per al personal que hi treballa. No obstant, la reprovació de Chakir el Homrani va decaure, després de tres votacions amb empat, gràcies a una abstenció «crítica» de la CUP, emparada amb l’argument de valorar abans la «problemàtica sistèmica» que la concreta gestió dels fets. Una gestió que, de fet, ja va ser desautoritzada pel mateix Govern de la Generalitat al traspassar, el 8 d’abril, la responsabilitat dels geriàtrics al Departament de Salut.

Les dades que ens dona la pandèmia són impactants. Amb una taxa de mortalitat del 27,2% i amb més de 4.000 avis morts a les residències catalanes (un terç del total de les morts), convé reflexionar a fons i exigir responsabilitats, bé a través de la seu parlamentària, bé a través de les més de 100 denúncies a diferents centres que instrueix la Fiscalia. El cert és que el ple s’ha desenvolupat com un nou episodi de contesa política i sense que s’hagi escoltat prou la veu dels sectors implicats. El Govern s’ha remès a denunciar la falta de recursos i d’implicació estatal en el finançament i l’oposició ha al·legat mala praxi de la Generalitat, i falta de previsió, de reacció i d’un model integral de gestió, amb notables llacunes en relació amb els centres de titularitat privada. La promesa d’inversió de 95 milions d’euros i la contractació de 2.000 professionals, més l’acumulació de material sanitari en previsió de nous rebrots, conviden a esperar una eficiència més gran en el futur, però aquestes circumstàncies no poden evitar l’assumpció d’unes responsabilitats que el mateix conseller de Treball, Afers Socials i Famílies ha admès (reconeixent, per exemple, que les visites de familiars s’haurien d’haver prohibit abans) i que s’han de concretar en una reflexió profunda i a llarg termini sobre la infradotació dels centres i la falta d’inspeccions en regla.