Anàlisi
Inquietud (Sánchez), alarma (Casado) i patacada (Iglesias)
Sánchez pot dormir tranquil, perquè el PNB continuarà sent el seu aliat, però el seu govern és més feble, i en el pitjor moment
zentauroepp54093230 grafcav7267 bilbao 12 07 2020 el presidente y los miembr200712211455 /
Tota elecció autonòmica té la seva lectura en clau estatal. I més quan voten un mateix dia dues de les tres nacionalitats històriques. Si a més ho fan després d’un període de tanta excepcionalitat com el que ha viscut Espanya, aquesta lectura és encara més obligada. Dur a terme aquesta translació a l’escenari polític estatal requereix prescindir d’allò que és genuïnament local. Com la singularitat del PP gallec, que sempre ha estat en el poder. O l’arrelament històric del PNB que ve de lluny. Feta aquesta advertència, hi ha no obstant dades que provoquessin sens dubte inquietud al PSOE, alarma al PP i neguit a Podem, que pateix una patacada inapel·lable.
El primer és l’augment del vot nacionalista, a les dues comunitats. Una amplísima majoria al País Basc, si sumem els escons obtinguts pel PNB i Bildu. Com és sabut, el més probable és que el PNB no l’exerceixi, i prefereixi mantenir la seva aliança amb el PSE que tants rèdits li dona a Madrid. Però les dades són allà. Més de 50 diputats en un parlament de 75 escons. Imaginin-se el que seria traslladar aquest resultat al parlament català. I el que pot passar al País Basc si un dia es torcés el pacte entre el PNB i el PSOE. Tot i que els socialistes hagin obtingut un resultat raonable a Euskadi, l’auge del vot nacionalista a les dues comunitats és sens dubte un motiu de preocupació per a Pedro Sánchez. Sobretot quan el BNG li ha robat al PSG el segon lloc que tenia a Galícia i està en condicions de presentar-se com una alternativa d’esquerres i nacionalista al PP.
La segona dada comuna a Euskadi i Galícia és la patacada de Podem les marques locals del qual pateixen un sever càstig que assoleix aparences de catàstrofe a Galícia, on desapareix del parlament. Són pèssimes notícies per a Pablo Iglesias, les marees del qual van irrompre amb força el 2016. I no són bones per a Sánchez, que contempla amb preocupació l’erosió del seu soci de govern. Sens dubte, el més preocupant és que els vots que perd Podem a Galícia i a Euskadi no engrosseixin el grup dels partits socialistes als dos parlaments.
Notícies relacionadesPablo Casado és l’altre gran perdedor. Pot semblar una paradoxa, tenint en compte la victòria d’Alberto Núñez Feijoo que ha revalidat la seva majoria absoluta. Però amb Feijoo guanya un polític moderat que pot ser una alternativa un partit permanentment dretanitzat. La desfeta de Carlos Iturgaiz a Euskadi és reveladora. Pocs representen com ell el PP d’Aznar. La seva aliança amb Ciutadans només ha servit perquè el partit de Arrimadas entri al parlament i no ha impedit la irrupció de Vox. Pitjor impossible.
Sánchez pot dormir tranquil, perquè el PNB continuarà sent el seu aliat per a la resta de la legislatura, i perquè la majoria de Feijóo li evita haver de decidir si porta o no el BNG a la presidència, revoltant encara més la dreta. Però el seu govern és mes feble avui que ahir. Quan més es necessita un govern fort, capaç d’afrontar els tremends desafiaments d’octubre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
