¡Com ens hem trobat a faltar l'escola!

Acabem la 55a Escola d’Estiu de la Associació de Mestres Rosa Sensat i, com sempre al final, compartim les conclusions a què hem arribat. Aquests dies de formació, reflexió i trobada de tants mestres i educadors, aquesta vegada a través de la pantalla, ens ajuden a afrontar els reptes que tenim, amb l’esperança i l’optimisme necessaris per treballar per una escola compromesa amb el món. La veritat és que necessitàvem aquesta càrrega de piles, enmig de l’allau de missatges negatius i descoratjadors que hem rebut. I sobretot, necessitàvem contrastar amb companys d’altres escoles i llocs el per què i el com de l’educació.

En sortim més forts, sabent que no podem creure en falses expectatives, però sí amb el convenciment que el paper de l’escola i dels mestres és essencial per al present i el futur dels nens i joves del país. Així ha quedat palès: l’escola és insubstituïble per un ordinador i una connexió, perquè l’escola està feta de relacions humanes, de trobades, de conflictes, d’abraçades, d’alegries, d’amigues... ¡Com hem trobat a faltar l’escola!

D’aquesta Escola d’Estiu sortim amb un grapat de conviccions i també amb molts interrogants. En primer lloc estem convençuts que els nens i joves tenen dret a l’educació i l’han de poder exercir. L’educació és un dret que va més enllà de tenir una plaça escolar, i l’escola pública ha de garantir la igualtat d’oportunitats que tots els nens i joves necessiten. A un nen li pot fallar la família, li pot fallar un mestre, però no li pot fallar l’escola. La societat necessita una escola que funcioni i que estigui en funcionament, en què la presencialitat no sigui un luxe, perquè malgrat que la tecnologia forma part de l’escola, no la pot substituir.

Renovació

Però no podem anar enrere i tornar a l’escola tradicional, i per això treballem per una escola renovada, adequada a la realitat d’una societat diversa, complexa i canviant, amb mestres valents i compromesos, i nens i joves que participen i prenen decisions. Les notes no poden matar les ganes d’aprendre. L’avaluació ha d’empènyer per alimentar les ganes d’aprendre, ha de ser una guia per a l’aprenentatge: l’observació, la documentació i la comunicació són elements essencials en el registre avaluatiu, i no només els exàmens de tipus memorístic. El nen ha de participar en tot el procés per aprendre a regular-se i autoavaluar-se de forma quotidiana.

Tota escola, tot poble i tot barri té un ecosistema i un entorn. Sense idealitzar la naturalesa el que hem de pretendre és fer-la permeable als entorns escolars, fent els espais viables per a l’educació, dins i fora de les escoles. Les trobades amb els espais exteriors han de ser molt més quotidianes i, fins i tot, convé educar a utilitzar els espais.

L’educació és una tasca col·lectiva d’equips d’educadors, nens i famílies. Durant la crisi, hi ha hagut un redescobriment mutu entre les famílies i l’escola. Aquestes relacions s’han de seguir mantenint, perquè són un vincle essencial, cadascú té uns deures i drets diferents en l’acompanyament dels nens i joves.

Els nens i els joves han de poder anar a l’escola per exercir el seu dret, els temps són imprescindibles però els espais canviants, i això topa amb moltes incoherències en l’aplicació de mesures per prevenir la Covid. Necessitem un equilibri entre aquestes mesures de seguretat i un entorn educatiu ric i de qualitat, atrevint-nos a aprendre sobre la marxa i a qüestionar el protocol i les normes. Si hem d’esperar que ens diguin el que hem de fer, no farem res: la Covid no pot anul·lar la capacitat crítica, i la desobediència i la imaginació ens han de permetre ajustar aquestes normatives i protocols a la realitat de cada escola. Es necessiten menys normes i més criteri.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La por és molt present en aquesta pandèmia. És important saber conviure amb la incertesa i les pors en l’àmbit educatiu, per prendre decisions assenyades. Superem, doncs, la por, visquem la incertesa com un valor educatiu i tinguem la imaginació com a recurs imprescindible per generar i crear nous espais educatius, acompanyant des del present, amb confiança, cooperació, optimisme i raons per viure.

*Presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.