A cadascú el que és seu

Potser vostès han sentit en les últimes hores dirigents del PP nacional fent malabars amb la seva interpretació dels resultats electorals a Galícia i el País Basc. Així, consideren que l’extraordinària victòria d’Alberto Núñez Feijóo és fruit del seu tàndem amb Pablo Casado. No s’ho creuen ni ells, vaja. El president de la Xunta ha guanyat les eleccions fent el contrari que Gènova; fins i tot ocultant descaradament les sigles del PP. ¿Que a Madrid passen de Mariano Rajoy? Ell li dona en campanya els seus minuts de glòria. ¿Que Casado fa oposició dura amb la gestió de la pandèmia? Feijóo agraeix la col·laboració del Govern central i reconeix el que s’ha fet bé. ¿Que l’actual direcció està encantada amb Cayetana Álvarez de Toledo en el fons i en la forma? Ell va i la posa verda en públic sense defugir el cos a cos.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És evident que no es pot fer només una lectura nacional dels resultats, però tampoc es pot obviar. La majoria absoluta a Espanya s’aconsegueix viatjant al centre, no anomenant fills de terroristes altres líders polítics ni fent tota mena de comentaris extravagants amb tal de cridar l’atenció. El problema que té Casado és la personalitat pròpia de Feijóo, que diu el que pensa, és escoltat amb deteniment per molta gent en el PP i aconsegueix una vegada i una altra a les urnes uns resultats amb què d’altres només poden permetre’s somiar. El president de la Xunta ha arribat a dir en les últimes hores que a Casado i a ell els separen 20 anys i clar, això es nota. Dies abans, ho havia explicat Montoro de manera més explícita, a l’atribuir molts dels nostres mals a la joventut i la inexperiència dels actuals dirigents. 

Només des d’una gegantina ingenuïtat pot Casado atribuir-se la victòria de Feijóo i no fer-se càrrec de la desfeta al País Basc. Diuen a Gènova que el seu candidat, Carlos Iturgaiz, ha obtingut millor resultat que el que es preveia per al centrista Alfonso Alonso. No ho sabem amb certesa. En tot cas, el líder del PP hauria de ser realista si no públicament, almenys en la intimitat.