ACTUACIONS DAVANT DELS REBROTS
La Covid-19. Segona etapa
L'estratègia passa ara per la identificació i l'aïllament dels nous casos i els seus contactes, però està faltant rapidesa d'intervenció, coordinació entre administracions i claredat en el comandament
seguridad-social
Ja estem plenament instal·lats en la segona etapa de l’epidèmia, una vegada acabat el confinament general. Ara, l’estratègia de control i prevenció passa per la identificació i l’aïllament dels nous casos i contactes.
El protagonisme de la lluita contra l’epidèmia està ara amb la tasca d’identificació i aïllament específic, en col·laboració amb la resta del sistema sanitari. És una tasca que requereix una ingent tasca de tractament de dades per anar identificant la mobilitat i la severitat del virus. La informació que s’extreu de les enquestes epidemiològiques individuals hauria d’aconseguir llistes exhaustives de contactes que no necessàriament seran locals sinó que es poden haver donat a certa distància, especialment ara que ja no hi ha confinament general. Per això la col·laboració de Salut Pública amb els serveis d’assistència primària ha de ser escrupolosa perquè pot ser necessari posar en quarantena els casos asimptomàtics i els seus contactes en hotels medicalitzats. S’ha de pensar que els contactes poden ser no tan sols d’una altra població, sinó fins i tot d’una altra comunitat autònoma o de l’estranger.
Una tasca molt exigent
Les bases de dades s’han d’analitzar dia a dia i retroactivament perquè, com és sabut, la malaltia es transmet també en els dies que la persona infectada encara no té símptomes. La relació entre un contacte que s’infecti es pot establir en successives explotacions de dades, fins i tot retroactivament. L’estadística bayesiana és la metodologia que permet identificar aquestes relacions de forma apropiada. Com es pot inferir, aquest treball és molt exigent perquè requereix una gran robustesa dels sistemes estadístics aplicats així com la qualitat de les dades de base. Els serveis de Salut Pública hauran d’actuar com a autoritat governativa i es recolzaran, quan sigui necessari, de la força pública, sota l’empara de la llei de Salut Pública. La tasca sanitària durant aquesta fase és extremadament exigent, laboriosa i pacient, alhora que insubstituïble. De la traça d’ara dependrà que s’evitin els grans brots que obliguin de nou a un confinament de tota la població.
El que està ocorrent al Segrià posa en evidència la incapacitat del sistema dels serveis actuals de Salut Pública per anar per davant dels esdeveniments. Està faltant capacitat ràpida d’intervenció, coordinació entre les administracions, claredat en el comandament, claredat en les responsabilitats i, lamentablement, tot això pot ser un avançament de més crisis immediates. S’ha de tenir clar, s’ha d’aconseguir que funcioni el sistema d’alerta sanitària de Salut Pública, altrament l’única alternativa és el confinament general, amb la consegüent paràlisi de l’economia.
Els serveis de Salut Pública són encara lluny de poder fer la seva funció adequadament, no tan sols per falta de recursos econòmics sinó també organitzatius i fins i tot de coneixement, almenys a Catalunya. La situació preelectoral que es viu és, a més, un altre element que no contribueix a reaccionar contundentment davant de l’evidència d’aquestes precarietats i el preocupant és que, com s’ha dit, no hi ha alternativa viable i no hi ha més remei que afrontar el problema sense excuses ni pretextos.
S’hauria de nomenar ja un responsable de Salut Pública per a Catalunya, responsables de Salut Pública per a cada una de les vegueries i un responsable de Salut Pública per a cada una de les comarques. Es podria mobilitzar epidemiòlegs de recent jubilació per cobrir la infradotació i atendre les necessitats actuals. El sistema de tractament i gestió de dades ha de ser reforçat i accessible convenientment en cada una d’aquestes unitats esmentades i posar, a disposició d’aquestes, hotels medicalitzats per aïllar casos i contactes asimptomàtics. Les unitats d’intervenció han de comptar amb força pública i amb una adequada coordinació judicial. Hi ha d’haver una unitat mòbil de serveis d’epidemiologia desplaçable davant de qualsevol focus. Ni a Catalunya ni a la resta d’Espanya els convé fer la sensació que en aquesta fase flaquegem. ¿Estarem a l’altura?
