DUES MIRADES
Un cafè sense ells
Una instal·lació itinerant, amb 8.372 tasses en cercle, recorre el món per recordar els assassinats a Srebrenica
cafeok
La història d'Aida Šehović va començar quan va tornar a Bòsnia, des de l’exili, i va sentir que una dona que havia perdut l’home a Srebenica confessava que el que més trobava a faltar és tenir-lo a prop per poder fer el cafè. El cafè turc, suau, quasi una infusió, que la tradició diu que s’ha de prendre en un fildžani, una tassa sense nanses que s’agafa amb les dues mans per sentir més a prop l’escalfor. És a partir d’aquí, fa 14 anys, que Šehović va pensar en una instal·lació itinerant, amb 8.372 tasses col·locades en cercle, com un ritual, una evocació del genocidi.
Ara s’han complert 25 anys d’aquell dia terrible, d’aquella ignomínia colossal, d’aquella data que passarà a la història de la infàmia i de la covardia de la comunitat internacional davant la fam de sang dels botxins. Les primeres 923 tasses, el 2006, a Sarajevo, van ser donades per familiars de les víctimes. Després, el muntatge –'¿Per què no sou aquí?'– ha recorregut mig món, sempre l’11 de juliol. Aquest any ha arribat al cementiri de Potocari. Les han omplert una altra vegada de cafè, en una cerimònia col·lectiva, un art per a la memòria. ¿Per què no feu el cafè amb nosaltres? ¿Per què?
