ACORD HISTÒRIC
Europa, la mitja ampolla
Tot s'ha aconseguit en part, però Sánchez està content perquè després de quatre nits ja ens temíem el pitjor d'aquest continu 'to be or not to be'
pedrorutteok
EL PERIÓDICO ha sol·licitat a quatre dels seus analistes econòmics, després de l’acord aconseguit a la Unió Europea, que responguin a la pregunta: ¿què ha de fer Espanya amb els 74.000 milions de la UE?
Europa, a mig gas. El Parlament demana dos bilions i n’aconsegueix menys de la meitat. Espanya aspira a rebre 240.000 milions i obté poc més de la meitat. Espera que aquests siguin incondicionats... i ho són només la meitat. I a casa contents, en clau interna, mostrant l’èxit de la seva meitat: tot aconseguit ‘a mitges’. No s’aconsegueix ‘treure el fre’ i posar fi als vetos potencials dels estats, però s’aconsegueix per primera vegada un endeutament conjunt. Contents, no obstant, perquè després de quatre nits ja es temien el pitjor d’aquest continu ‘to be or not to be’ europeu. Final de l’episodi.
Notícies relacionadesAra toca tapar forats: de la sanitat, primer de tot, ofegades com estan les autonomies. Respiraran els finançadors dels ertos i els responsables de les àrees més socials. I a treballar des dels ministeris per obtenir aquells ajuts condicionats que exigeixen ‘verd i digital’. I aquí no hi ha garantia de quota estatal ni autonòmica: es tracta d’aixecar bons projectes per reestructurar, substituir i transitar cap a una economia no només sostenible, sinó també més solvent per afrontar els nous reptes.
El Govern respira: massilla per aquí i una mica de ciment per allà. Respiraran les borses: ara ja pot dir el president Pedro Sánchez que si no satisfà el que ha pactat amb el seu soci Pablo Iglesias és perquè Europa no el deixa. Sánchez està content: l’alternativa era, sens dubte, pitjor per a ell. En l’entretant del que funciona a mitges: quatre dies de disputes amb erosió argumental entre mandataris, creació de blocs, desqualificacions i un futur de suspicàcies d’una Europa polifònica que per primera vegada reparteix diners propis (del seu endeutament) i no de les transferències estatals (xecs positius i negatius). I és que quan poses pasta de la teva part, certament és comprensible que vulguis saber en què s’ho gasta el teu veí. Es confirma, doncs, que la construcció europea no aconsegueix edificar encara una casa comuna.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
