Un estiu que no és estiu

Miro per la meva finestra i veig tots els pisos que envolten els jardins de Paula Montal, un interior d’illa del barri de la Nova Esquerra de l’Eixample que s’ha convertit en un parc, bàsicament per nens i per gossos. Ni uns ni d’altres han deixat de venir en les últimes setmanes, amb més o menys intensitat. Repasso balcons i finestres i busco en la memòria la mateixa imatge del juliol de l’any passat. Tinc la sensació que aquest estiu encara no ha començat. No trobo a faltar gaires veïns. Pocs han marxat de vacances. Faig recompte: hi ha la noia que treballa davant d’un ordinador i que hem coincidit en la distància moltes vegades aquest any. La dona que surt a veure les seves plantes cada matí, l’home que fuma a primera hora en un balconet tunejat amb gespa artificial. La cuidadora d’una senyora gran que sempre li estén la roba. Només trobo a faltar el noi que vivia en un àtic, les persianes estan abaixades des de fa setmanes.

Tot sembla en un impàs, com si l’estiu estigués per arribar, com si tothom al barri estigués esperant no se sap ben bé què. Potser millors temps, potser un estiu que quedarà pendent. Alguns hotels del meu carrer han obert tímidament, però no s’hi veu ningú. El bar que té les parets decorades amb flamencs roses al qual no entrava perquè havien limitat el menú de l'esmorzar a pancakes, alvocats i ous benedict ja no té turistes fent cua. I una mica més endavant, la mítica sala de festes Tango continua tancada. Sempre m’ha fascinat l’ambient de tarda que hi havia tot l’any, també a l’estiu, fins i tot quan la ciutat quedava més buida. Aquesta sala és la demostració més evident que més enllà dels 65 anys es pot viure una segona adolescència. No funciona des de fa mesos i la seva entrada s’ha convertit en la casa d’uns sensesostre. Ves a saber com estan els que hi anaven a ballar i lligar, no sempre en aquest ordre. Aquest estiu, definitivament, és més trist i ho veig també a la cara del propietari pakistanès del supermercat de la cantonada. Treballa tots els dies de l’any, però a l’estiu li anava sempre millor. Ara ja no em saluda tan efusivament i veig amb preocupació que a l’altar als seus déus que té a la botiga hi ha afegit algunes espelmes més. Espero que funcionin. ¡Bon estiu!