El paper dels joves en la pandèmia

És erroni considerar els joves, sense matisos i presos com un col·lectiu homogeni, com els culpables dels rebrots de la Covid-19. La temptació de buscar algú a qui endossar el gairebé monopoli de la culpa, en un problema complex i amb moltes variables, és simplista a més d’equivocat. Assenyalar tot un grup social, sense tenir en compte la diversitat de circumstàncies i realitats, és injust. Dit això, cal recordar quines són les xifres de contagis en cada cohort d’edat en aquesta segona fase de la pandèmia. I que els joves, com qualsevol altre membre d’aquesta societat, també tenen la seva responsabilitat individual en l’evolució de la pandèmia i no haurien de ser aliens a la solidaritat col·lectiva que es demana des de totes les institucions per contenir la malaltia.

Els rebrots sorgits en reunions socials i festes nocturnes, així com les imatges de ‘botellons’ sense respectar les mesures sanitàries, han provocat reaccions de repulsa pel temor de perdre tot l’aconseguit després de mesos de sacrifici. Baixar la guàrdia ara podria tornar a posar al límit al sistema sanitari. Però si el que es desitja és que segueixin les recomanacions de mantenir la distància social, evitar aglomeracions i portar mascareta, és molt més efectiu optar per la pedagogia, amb una claredat i coherència que moltes vegades no ha sigut present, que per la via sancionadora. I no és sobrer escoltar-los.

EL PERIÓDICO ha entrevistat nois i noies menors de 23 anys que expliquen com estan vivint la pandèmia i com se senten sent el centre de les crítiques. Les seves opinions són tan variades com les seves experiències vitals, però tots comparteixen la mateixa idea: és injust que se’ls col·loqui al mateix sac. I no els falta raó: ni tots els joves se salten les mesures contra la Covid-19, ni són només joves els que ho fan.

Els nascuts al segle XXI es troben davant un mercat laboral que els tanca les portes, una crisi econòmica que ennuvola els seus projectes de futur quan amb prou feines s’han posat a caminar, i acaben de passar un confinament que ha accentuat les seves ganes de socialitzar. Titllar-los sense més ni més d’irresponsables, sense ni tan sols entendre les seves raons, no porta enlloc.