¿Ofegar el Camp de Tarragona?

La pandèmia sanitària causada per la Covid-19 està donant pas a la recessió econòmica més gran en els últims 75 anys. L’abisme al qual ens apropem és d’una dimensió desconeguda. Totes les previsions apunten que la contracció del PIB al nostre país serà d’entre el 9% i el 15% el 2020, i que no recuperarà el nivell previ d’activitat a la crisi fins al 2022. És a dir, en el millor dels casos, la caiguda del PIB el 2020 serà equivalent a l’acumulada durant cinc anys en l’anterior crisi del 2008.

En conseqüència, el nostre Estat del benestar, que és la base de la nostra cohesió social, quedarà molt perjudicat. En aquest context, és fonamental recolzar les nostres empreses i autònoms, fomentant totes les mesures necessàries per incentivar la recuperació. El sector turístic representa el 15% del PIB espanyol i és, sens dubte, una de les pedres angulars de la nostra economia, i té com a màxims exponents territoris com Tarragona.

Fa una mica més de 30 anys l’aigua de l’Ebre va arribar al Camp de Tarragona. Per aconseguir-ho es va fer una important obra que va consistir en el revestiment dels canals del marge dret i esquerre, cosa que va permetre recuperar 12 metres cúbics per segon que es perdien per filtració. D’aquests 12 metres cúbics per segon, es van assignar fins a quatre metres cúbics per segon per a les necessitats del Camp de Tarragona. L’arribada de l’aigua va canviar tant la fisonomia urbanística com l’estructura econòmica. Va permetre potenciar el turisme i la indústria, i aquests sectors van ser clau per a l’ocupació i el desenvolupament econòmic del territori.

Resolució rebutjada

Però per a sorpresa de molts, En Comú Podem va presentar una proposta de resolució al Parlament de Catalunya per instar el Govern, entre altres temes, a revertir el minitransvasament d’aigua de l’Ebre al Camp de Tarragona. Basats en un suposat consens dels científics i aprofitant la situació d’emergència ecològica al Delta, aquests representants parlamentaris advoquen per l’adopció de mesures que alteren significativament el funcionament actual de la conca de l’Ebre sense que per a això es faci un estudi detallat de costos i beneficis de les mesures proposades. La proposta va ser rebutjada, però la intenció va quedar allà i obre les portes per tornar en un futur.

La reversió del ‘minitransvasament’ comportaria la impossibilitat de subministrar aigua a milers de persones i, conseqüentment, el tancament d’una part de l’activitat turística i industrial. És sorprenent que, després de més de 30 anys de bon funcionament i entesa social, es pretengui ara –en un dels contextos més adversos que coneixem– deixar sense subministrament d’aigua el Camp de Tarragona, desembocant de manera directa a l’atur milers de treballadors i al tancament d’empreses i autònoms.

Per tant, abordar el problema del delta de l’Ebre pretenent acabar amb una institucionalitat (en el sentit de regles i mercats territorials) que ha funcionat raonablement bé des de fa molts anys –amb una lògica de gestió eficient de l’aigua i que genera riquesa agrícola gràcies a la qual s’evita una degradació més gran de l’entorn del Delta i, per tant, riquesa econòmica i social– no és la millor eina i pot causar a mitjà i llarg termini més problemes que solucions.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És necessari pensar en solucions alternatives, creatives i que redundin en el benefici de tots. En aquest sentit, la gestió sostenible que, tot i que aparegui en comptades ocasions, en realitat és la pedra angular de la conservació, restauració i millora de l’Ebre. És cert que les conseqüències del canvi climàtic són asimètriques, però l’impacte que té sobre els ecosistemes i el territori depèn en gran manera del grau de preparació i resistència d’aquests. Així, és clau un funcionament adequat de les regles de mercat per mostrar els preus i costos reals de l’aigua que permetin un càlcul econòmic racional a l’hora d’escometre les inversions necessàries per a un aprofitament amb sentit de l’aigua i, alhora, del medi rural i dels hàbitats naturals.

En definitiva, fer una estratègia proactiva i racional per frenar la salinització i degradació del Delta on la gestió agrícola i natural del territori recolzada en l’aigua és imprescindible i on no és incompatible satisfer les necessitats de regadius amb l’aigua per a consum del Camp de Tarragona i, alhora, conservar els cabals ecològics. ¿Volem llavors permetre que ofeguin el Camp de Tarragona? ¿O hauríem de buscar una entesa entre totes les parts implicades, evitant populismes?