Felip, abans fill que Rei

Recuperats a mitges del ‘shock’ inicial, prossegueix l’escrutini d’un comunicat de la Casa del Rei que aviat serà el document més analitzat de la història d’Espanya. D’allà sorgeix la perillosa convicció que Felip VI en parla més com a fill defensant el seu pare que com a Monarca al capdavant de 50 milions de possibles contagiats del coronavirus. La instal·lació a l’estranger de Joan Carles I, que ja passava llargues temporades en afers exteriors fins i tot quan regnava, disculpava un ‘raptus’ emotiu. Per desgràcia, la situació del país no permet efusions d’aquesta índole.

Amb la duresa de Pedro Sánchez, sense precedents en l’abordatge d’un cap d’Estat per part d’un president del Govern, no n’hi ha prou per camuflar el sentimentalisme del fill en l’adeu al «teu pare». Felip VI ha de desposseir-se molt de pressa del vincle paternofilial. Pot prendre exemple de la seva mare, la reina Sofia de Grècia, que ha rebut la notícia de l’exili definitiu del seu marit sense commoció aparent, quan continua residenciada al palau d’estiu de la família reial. En circumstàncies tan dures com l’abandonament oficial d’un país que ha governat durant gairebé mig segle, la companyia de la dona també oficial semblava un requisit que no necessita més explicacions.

Els entrenadors de futbol són més durs que els reis, esborren qualsevol rastre dels seus predecessors a la banqueta. Mentre Felip VI apaivaga el seu duel sense pronunciar paraula en públic, subsisteix la sorpresa davant el comportament del seu pare. Joan Carles I és el rei que millor va entendre els espanyols i ha comès suposats delictes que els seus conveïns mai podrien perdonar en plena crisi.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Si Joan Carles I es va inclinar cap a la socialdemocràcia encarnada en el PSOE, no va ser només pel rebuig de personatges com José María Aznar, fàcil de compartir, sinó perquè llegia amb atenció les enquestes que situaven a la majoria al centreesquerra. Va obtenir una confiança il·limitada dels ciutadans, però no els va pagar amb la mateixa moneda, literalment.

El reducte decreixent de fidels pretén salvar Joan Carles I amb la presumpció d’innocència oblidant que és innocent per decret. Ometen que fa només uns anys tenien la Corona d’exemplaritat, comportament modèlic, esperit de sacrifici, exigència suplementària de neteja, transparència i vida familiar. Jo a Marivent i tu a Santo Domingo.